Amics de Foix

Amics de Foix es va constituir el 1978 per impulsar la recuperació del santuari de Santa Maria de Foix. La iniciativa veïnal va donar pas a un procés de restauració que va culminar el 1988, amb la intervenció de la Diputació de Barcelona.

Un cop salvat l'edifici, va quedar la feina de fons: recollir, ordenar i explicar el que s'havia perdut o estava a punt de perdre's. La guerra del 1936 s'havia endut l'arxiu parroquial sencer, i amb ell els retaules i els registres del poble. El que no hi ha en un paper, sovint només és a la memòria d'algú.

Què fem

• Recollim i digitalitzem documents, fotografies i material del terme.
• Mantenim la fitxa i la memòria dels elements de patrimoni del municipi.
• Atenem consultes de veïns, estudiants i investigadors.
• Ajudem qui vulgui buscar els seus avantpassats al poble.

Els teus avantpassats

Per fer la genealogia d'una família de Torrelles, el camí de sempre no existeix: els llibres parroquials del municipi, on hi havia els bateigs, els casaments i les defuncions, es van cremar el 1936.

El que sí que queda són els padrons. Full a full diuen qui vivia a cada casa del terme, amb els noms, els cognoms i sovint el renom i l'ofici. És una via més lenta que la parroquial, però porta lluny: hi ha famílies del poble que, estirant aquest fil, han arribat a avantpassats que ja vivien a Torrelles al segle XVIII.

I hi ha una font que va encara més enrere. Del cadastre que Felip V va imposar després de la Guerra de Successió se'n conserva una relació, a la Biblioteca de Catalunya, encapçalada "Lugar de Torrellas de Foix", que apunta casa per casa el que pagava cada veí. És digitalitzada i de consulta lliure, i hi ha més d'un centenar de partides del poble al segle XVIII, casa per casa.

Si busques uns cognoms, escriu-nos i els mirem. Com més ens diguis, més fàcil: els cognoms, unes dates aproximades, un renom de casa, el carrer o la masia. No cal ser del poble ni ser soci de l'entitat.

Dels padrons dels darrers anys no en donem dades: hi surt gent viva i tenen dret a la seva privadesa. Per a la recerca familiar es treballa amb els fulls antics.

Escriure'ns amb els cognoms

La seu

L'entitat i l'arxiu són a la capella del Roser, al nucli. La restauració en va destapar la volta gòtica de nervis, amb les claus esculpides, que havia quedat amagada sota les capes posteriors, i va deixar l'espai preparat per guardar-hi documentació i per obrir-lo a qui la vulgui consultar.

Donacions

L'arxiu creix del que hi porta la gent. Aquestes són les entrades registrades.

• La col·lecció sencera d'El Xic Torrellenc

  Donació de la família Escofet

  Tots els números del butlletí de l'entitat, de bell començament fins avui. És la col·lecció que s'està digitalitzant a l'Arxiu Municipal de Vilafranca del Penedès amb el suport de la Diputació de Barcelona, i el fons que farà possible consultar-lo sencer des d'aquí.

• Pergamí il·luminat sobre el terme del castell de Foix

  Donació de Joan Ochoa Miró

  Full de pergamí emmarcat, amb caplletres i orles pintades a mà, un gravat del carrer de l'església i l'escut dels Peguera al peu. El text resumeix la successió dels senyors del terme: de Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV, als Cervelló el 1288, a la Corona, a Bernat de Pinós, i finalment als Peguera, que el van tenir gairebé tres segles fins que el llinatge es va extingir el 1881.

  Pendent de fotografiar i de transcriure amb l'original a la mà. La lectura feta a partir d'una fotografia dona el castell «documentat el 1607», que sembla una errada per 1067, i diu que el patrimoni va anar a «les salesianes». La font més antiga, Josep Castellanos el 1893, diu «Salesas», les monges de la Visitació, i la mateixa enciclopèdia diu saleses en un article i salesianes en un altre. Quin convent va rebre el patrimoni encara no ho sabem. El text també porta els Cervelló el 1288 i els Peguera «gairebé tres segles», però els documents ja els situen el 1262 i el 1484. Són coses a comprovar.

• Fragment de làpida romana de la vil·la

  Donació de Josep Escofet Carbó al Vinseum, 1991

  Fragment de làpida sepulcral de marbre, tallat, desbastat i polit, de 25,5 per 18,8 per 5,7 centímetres. Hi queden tres línies d'inscripció en capital quadrada romana: FESTVS, TVRPLLA i P·F. La peça es va donar al Vinseum de Vilafranca del Penedès, on es guarda: secció d'arqueologia, número de registre 2849, entrada el 25 de maig de 1991.

  La cartel·la del museu situa la peça al jaciment de «La Berna», mentre que la fitxa de patrimoni i les excavacions parlen de «la Verna». No és cap errada: és el mateix jaciment escrit de dues maneres. «La Berna» és la forma del nomenclàtor oficial i «la Verna» la del Mapa de Patrimoni i les excavacions.

Contacte

Per fer-nos arribar material, resoldre un dubte o corregir una dada d'aquest arxiu:

amicsdefoix@gmail.com
Torrelles de Foix, Alt Penedès