Les cases del terme

El poblament dispers té un pes rellevant en la història del terme. Els censos i la cartografia en documenten l’evolució: el 1857 el poble té 272 llars, el 1887 en té 456, i el mapa de la parròquia del segle XVIII ja compta 58 cases fora del nucli, numerades una per una.1857

Una quadra no és una casa: és un tros de terme amb jurisdicció pròpia, senyor propi i sovint uns quants masos a dins. Al nostre terme n'hi havia com a mínim cinc, i l'encapçalament del capbreu de 1701 les llista totes.1701 Una d'aquestes quadres va arribar a ser part del nom oficial del municipi: al cens de 1842 el poble es deia «Torrellas de Foix y Llombarda».

Casa, als papers, vol dir tres coses segons qui escriu. Al cadastre i als fogatges és una unitat que paga, és a dir una família amb el seu patrimoni. Al mapa de la parròquia és un edifici habitat que el rector ha de poder anar a veure, i per això hi apunta la distància fins a cada església. Avui, al Nomenclàtor, és un topònim: un punt amb un nom, independentment de l’ocupació o de l’estat de conservació de l’edifici.2026

El terme entra a la història escrita el 9 de desembre de 984, i no hi entra per una casa sinó per un castell. A les afrontacions d'un alou de Font-rubí hi ha, a ponent, el terme del castell de Fodexo.984 És la notícia més antiga de tot el terme i és la primera línia d'aquest índex.

El segon nom arriba el 1143, en un testament. Vidià de Sant Vicenç, abans de marxar en pelegrinatge a Santiago, deixa a l'altar de Sant Jaume de Sant Cugat tot l'alou que té al terme de Fodex, a la parròquia de Sant Cugat de Muscarra.1143 Aquella parròquia és la Mussarra d'avui, i l'ermita romànica desapareguda que hi havia darrere de cal Marroquí.

El tercer és Secabecs, l'honor del qual surt el 1213 en una confrontació de termes.1213 Cal precisar-ne l’abast: la Catalunya Romànica dona la data i no cita el document. Fins que es localitzi el document, el 1213 s’ha de considerar una dada bibliogràfica pendent de verificació.

El 20 de juliol de 1303 el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, visita la parròquia de Foix. L'encapçalament del foli 25 diu que crida la gent a comparèixer al lloc de Torroeles i que, per visitar l'església de dalt, hi envia un canonge.1303

Hi juren i declaren cinc homes: Ferrer ça Val, Bernat ça Val, Ramon de Muntanyana dit Cavaler, Guillem Malet i Arnau Poculul.1303 Són els primers noms de gent del terme que tenim, i són noms de persona, no de casa: cap document del segle XIV no diu encara de quina casa era cada un.

El nom de mas més antic del terme és anterior a la visita: el 1243, el Llibre Blanch de Santes Creus ja parla del mas de Daches, avui Dagues, «qui est in termino de Foyg».1243 Als catàlegs d'arxiu, el primer surt vint-i-cinc anys després de la visita: el 1328, un reconeixement de deute fa constar que una herència ve del mas de Puigferrer, del terme de Foix.1328

El 1359, el fogatge de les Corts de Cervera compta 43 focs al castell de Foix i un de sol al castell de Secabecs.1359 A la pàgina anterior de la mateixa edició hi ha una «Quadra Dalbereda» amb 8 focs de l'abat de Santes Creus.1359 Que sigui la nostra Albereda és versemblant i no està provat: entre Pontons i Torrelles hi ha més d'un lloc que es pot dir així.

El 1378 el compte es reparteix i, per primera vegada, hi ha noms de senyor: quaranta focs són del noble Guillemonet de Cervelló i tres de l'orde de l'Hospital, l'Albereda en té vuit de l'abat de Santes Creus i Secabecs, un de Berengueró de Castellví.1378 Cinquanta-dos focs en tres jurisdiccions. La presència de l’Hospital es pot posar en relació amb l’esment dels seus confrares al testament de 1143. Aquesta coincidència no demostra la continuïtat dels mateixos béns ni permet equiparar els tres focs a tres edificis.

Els recomptes posteriors ofereixen xifres inferiors, que cal comparar tenint en compte l’abast territorial i fiscal de cada fogatge. Els fogatges de 1497, 1515 i 1553 donen 31, 30 i 36 focs.1497 Aquests tres són nominals: porten el nom de cada cap de casa. Els noms, però, no els tenim, perquè són als llibres d'Iglésies i a l'original de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i ningú no els ha copiat encara per al nostre terme.

Els primers noms de mas de l'índex són medievals: Dagues el 1243,1243 la Verna el 1340 segons l'estudi històric de la propietat, i les torres Subiranes, avui les Torres Altes, a la fitació del terme amb Pontons de 1381.1381 El 1429 hi entren les Llambardes, amb un testament: el de Pere Valtanell de les Llambardes, amb llegats a les capelles de Santa Maria de Foix.1429 El catàleg hi afegeix una precisió que val la pena: les Llambardes eren llavors del terme de Sant Pere de Font-rubí, no del nostre.

Del segle XVI endavant, les referències als noms de casa es fan més abundants. El capbreu de 1536 és el primer del senyoriu i és on surt Can Soler de Secabecs.1536 El capbreu de Garau de Peguera de 1579-1580, de cent setanta folis amb enquadernació de pergamí, és el que en dona més de cop: les Torres Sobiranes i les Torres Jussanes, el mas de la Pineda, los Giberts, Lluís Cruset de Greensola, Joan Morgades del Molí i las Valls.1579

I entremig hi ha els nou pergamins que l'Ajuntament va comprar, digitalitzats el 4 de desembre de 2025, que són en bona part d'una sola casa. El de 1571 és una sentència arbitral sobre el dret de regar els horts amb l'aigua del molí i de fer-hi llenya, i hi surten Leonor, vídua de Joan Poch del mas de Banya Corba, i el seu fill i hereu, que tenen el mas i el molí de l'Horta.1571 El de 1591 és la venda a carta de gràcia d'una peça de terra a la font Pregona, que Antoni Ferrer del mas de les Torres fa a Pere Morgades, pagès de Torrelles, i el de 1620, la d'una peça de vint jornals que els germans Ferrer de les Torres de Dalt venen al mateix comprador.1591

Encara dos més: el 1598, el testament de Lluís Mas, oriünd del mas de Montsarra,1598 i el 1617, l'àpoca dels Rafecas del mas Gavarrosa, terme de Secabecs.1617

El primer buidatge en comptava cinc. El d'Arxius en Línia de setembre de 2026 n'ha tret quinze, i la sèrie no s'acaba el 1758: el darrer del senyoriu amb data segura és el de 1770-1794, i n'hi ha un de 1752-1820 que el catàleg situa a Pacs del Penedès i que s'ha de comprovar.2026 El més antic és de 1501, i no és del senyor sinó del benefici de Sant Marc, fundat pel reverend Ramon Carbó, rector de Foix.1501

N'hi ha un altre que no és del senyor i que canvia la recerca de famílies: el «Capbreu jurat de la iglésia parrochial de Santa Maria de Foix» de 1602, que és la declaració dels qui pagaven a l'església.1602 Els que pagaven al senyor i els que pagaven a la parròquia no són forçosament la mateixa gent.

Un dels volums prioritaris per a aquest índex és el de 1700: 326 folis, amb índex, en poder del notari Josep Bruixa.1700 És el més llegible de la sèrie i el més a prop del cadastre que ja tenim transcrit, o sigui el que permetria encreuar cases amb noms. Entre els volums de la sèrie hi ha el de Geltrudis de Paguera i Armengol, baronessa de Rocafort, de 1770 a 1794.1770

La principal limitació d’accés és la manca de reproduccions digitals. El fons ACAP20-2041 «Capbreus solts» de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès té 945 unitats i cap no és digitalitzada.2026 Estan escrits en català i en llatí, en lletra de l'època; els del segle XVIII es llegeixen bé i els de 1536 i 1579 requereixen una lectura paleogràfica especialitzada. Es conserven a Vilafranca i la consulta presencial resta pendent en aquesta recerca.

Hi ha un full dibuixat a mà, guardat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, que es titula «Descripción de la Parroquial de Sta Maria de Foix y su Sufraganea de Torrellas y distancias de las Casas à aquellas». A l'esquerra porta una taula amb les cases numerades de l'1 al 58, i els mateixos números són escrits al costat de cada caseta dibuixada damunt del mapa.s. XVIII

Dues notes al peu valen tant com la taula. La primera diu que les cases fins al número 48 s'havien tingut sempre per de la parròquia de Foix, i que les següents les servia la sufragània de Sant Genís. La segona diu quantes cases hi ha a la vila, i la xifra no es llegeix.s. XVIII El que sí que diu, clar, és que les cases del carrer no entren a la numeració: els 58 números són el poblament dispers, i el poble va a part.

Del mateix segle tenim una altra llista, i aquesta es llegeix bé. El cadastre de Torrelles de Foix, conservat a la Biblioteca de Catalunya, dona 119 partides amb el que pagava cada una cada mes, en lliures, sous i diners.s. XVIII

La quota més elevada corresponia a Joseph Escofet, amb 16 lliures, 10 sous i 10 diners al mes, molt per damunt de tothom. Després venien la Mussarra i el Mas den Guiu, amb 10 lliures 4 sous cada un.s. XVIII La partida més baixa de totes és Balmeig, amb una lliura justa, i la seva localització no s’ha establert.

Un segle i mig més tard, el mapa planimètric de 1916 fa la mateixa feina d'una altra manera: posa 86 punts vermells damunt del terme i, a l'angle superior dret, la llista «Nombres de casas» amb els vuitanta-sis noms.1916 Les grafies són les del cartògraf castellà i no s'han normalitzat: Cal Marruqui, Mas de Famfregona, Cal Aserit, Mas de Gabarrosa. Divuit d'aquells vuitanta-sis noms es poden lligar amb un nom anterior; la resta són el poble tal com es deia el 1916.

Araxit, Aserit, Eixerit. L'inventari de l'Institut d'Estudis Penedesencs recull «lo Araxit» al segle XVIII; el planimètric de 1916 hi posa «Cal Aserit»; avui hi ha ca l'Eixerit.2003 La cadena és versemblant i no està provada. Es diu així, i no se'n tria una en silenci.

Turró i Turbó. El web de l'Ajuntament parla de cal Turró, casa pairal del segle XVIII al camí de Rocavidal; el planimètric de 1916 diu «Cuesta del Turró»; la base toponímica de l'ICGC hi posa Mas Turbó.2026 Turró i Turbó no són la mateixa paraula. Cal comprovar si es tracta d’una variant, d’una atribució diferent o d’un error de transcripció.

La Verna, la Berna, Laverna. Són la mateixa casa. Als catàlegs d'arxiu s'escriu tot junt, Laverna, i buscant «la Verna» no surt res. La forma oficial de l'ICGC és la Berna. Qui busqui als catàlegs ha de saber-ho: escrit tot junt, la casa surt documentada el 1368.1368

Un cas d’homonímia que cal distingir: el mas de la Riera que Cels Gomis visita el 1888 anant cap a les mines de plom és del nostre tram,1888 però el mas de la Riera del pergamí de 1530 és del terme de Sant Martí Sarroca. Són dos.

Les altres cent vint-i-cinc són noms de la base toponímica de l'ICGC que existeixen damunt del mapa i que encara no s'han pogut lligar amb cap document.2026 La manca de datació explica que no s’incloguin en aquesta selecció cronològica.

Cada fila diu on surt el nom per primera vegada, i no totes les fonts valen igual. Dotze cases no tenen més data que la de la seva fitxa al Mapa de Patrimoni de la Diputació, que sovint data per com és l'edifici i no per cap paper: quan és així, la fila ho diu.2019 I n'hi ha una que no surt ni d'un capbreu ni d'un cadastre sinó d'un permís d'obres: el molí del Sendra, que el 1754 Ramon de Peguera deixa fer a Ramon Morgades per fer-hi paper.1754