Investigació
Quan Torrelles va imprimir els seus diners
El 1937, l’Ajuntament va fer circular moneda local per facilitar els pagaments quotidians. Els vals i els bitllets conservats permeten reconstruir aquesta resposta a la manca de canvi, les condicions de l’emissió i les preguntes que encara deixa obertes.
El 1937, en plena Guerra Civil, a Torrelles faltava moneda petita per tornar el canvi, i l'Ajuntament hi va respondre amb diners propis: uns vals de cartró i, per substituir-los, uns bitllets impresos. Els exemplars conservats i un acord municipal permeten reconstruir com havia de funcionar.
1937–1939 4 referències 14 citacions
Índex de la investigació
01 · El problema
Pagar quan falta moneda petitaQuan no hi havia canvi
Es pot tenir diners i no poder pagar: n'hi ha prou que no hi hagi monedes per tornar el canvi. És el problema que explica un acord de l'Ajuntament de Torrelles del 19 de setembre de 1937: el comerç del poble tenia dificultats per la falta de moneda petita.
L'Ajuntament ja feia circular uns vals de cartró, i l'acord preveia substituir-los per uns bitllets impresos, amb dibuixos i número de sèrie. Dels uns i dels altres n'hi havia de cinquanta cèntims i d'una pesseta.
Un pagament pot quedar encallat encara que el comprador tingui diners: n’hi ha prou que no es pugui tornar el canvi. Aquest és el problema que descriu l’acord de l’Ajuntament de Torrelles del 19 de setembre de 1937. La Comissió de Finances hi exposava les dificultats del comerç local per la falta de moneda fraccionària i proposava reorganitzar els vals municipals que ja circulaven.
La documentació permet distingir dues formes de paper moneda: uns vals de cartró, de presentació senzilla, i uns bitllets impresos, amb dibuixos, número de sèrie i les firmes de l’alcalde i del dipositari. Tots dos tenien valors de cinquanta cèntims i una pesseta. La successió entre les dues formes consta en l’acord, que preveia retirar els primers i substituir-los pels segons.
La recerca combina tres tipus de prova: les peces conservades, la còpia d’un acord de 1937 dins d’un expedient de 1941 i la descripció d’un exemplar al catàleg de la Universitat de Barcelona. Les dades de la liquidació només s’han localitzat a l’inventari municipal.
02 · Abans dels bitllets
Els vals de cartróPrimer, uns vals de cartró
Abans dels bitllets hi havia uns vals de cartró molt senzills: el nom de l'Ajuntament, el valor i un número estampat, sense cap dibuix. Se'n conserven quatre en un expedient de l'Archivo Histórico Nacional, dos de cinquanta cèntims i dos d'una pesseta.
No se sap qui en va decidir el disseny, quants se'n van preparar ni quin dia van començar a circular. Només se sap que ja circulaven quan es va fer l'acord de setembre de 1937.
Els primers vals identificats són de cartró imprès: porten el nom de l’Ajuntament en lletra d’escriptura, el valor en pal sec i un número estampat amb numerador. No hi apareixen els dibuixos dels bitllets posteriors. A la Causa General es conserven quatre peces d’aquesta mena: dues de cinquanta cèntims i dues d’una pesseta.
La simplicitat del suport ajuda a entendre la diferència entre les dues emissions, però no permet saber qui en va decidir el disseny, quants vals es van preparar ni quin dia van començar a circular. Els números dels exemplars són identificadors de peces; per si sols no constitueixen un recompte de tota l’emissió.
El que sí que es pot afirmar és que aquests vals precedien el bescanvi acordat el setembre de 1937. Aquesta és la data documental que fixa la seva circulació, sense donar-nos encara el moment inicial.
03 · Juny de 1937
El poble representat en un bitlletEl poble, dibuixat en un bitllet
Els bitllets impresos porten la data de juny de 1937. Al davant hi ha l'escut del poble, un plat amb una gerra i les firmes de l'alcalde, Lluís Ràfols Carbonell, i del dipositari, Josep Raventós Cercó. Al darrere hi ha una font de molts brocs que es pot identificar amb les Dous: el paisatge del poble convertit en diners.
Segons la fitxa del catàleg del Pavelló de la República, el dibuix és de Lluís Pallarès.
Els bitllets impresos de la sèrie A porten la data «juny 1937». A l’anvers, l’Ajuntament reconeix el valor a favor de qui presenta la peça. Hi figuren l’escut local, motius vegetals i un plat amb una gerra. Les firmes corresponen a l’alcalde, Lluís Ràfols Carbonell, i al dipositari, Josep Raventós Cercó.
El revers dels dos valors mostra una font de molts brocs, identificable amb les Dous. És una elecció significativa: el paisatge local es converteix en la imatge d’un document de pagament. La llegenda de curs local obligatori indica l’àmbit en què es pretenia fer-lo acceptar.
La fitxa del Pavelló de la República atribueix el dibuix a Lluís Pallarès i la impressió al Secretariat Català de Barcelona. Descriu el bitllet de cinquanta cèntims en verd fosc sobre verd clar, de 68 × 115 mil·límetres, i en dona un tiratge de quatre mil exemplars. Aquestes dades de catàleg complementen la lectura de les peces conservades a l’Archivo Histórico Nacional.
04 · 19 setembre 1937
Cinc mil pessetes, set mil pecesCinc mil pessetes, set mil bitllets
L'acord del 19 de setembre de 1937 preveia ampliar l'emissió de bitllets fins a cinc mil pessetes: tres mil d'una pesseta i quatre mil de cinquanta cèntims, set mil en total. No se sap quants en van arribar a circular. Com a garantia, l'import s'havia de dipositar a la caixa municipal a mesura que es posessin en circulació.
Els bitllets diuen juny i l'acord és de setembre. Potser hi va haver una decisió anterior, o potser l'emissió s'anava ampliant: amb els papers llegits no es pot saber.
L’acord municipal preveia ampliar l’emissió fins a cinc mil pessetes: tres mil en peces d’una pesseta i les dues mil restants en peces de cinquanta cèntims. La distinció entre valor total i nombre de bitllets és essencial per llegir correctament el document.
- Bitllets d’una pesseta
- 3.0003.000 pessetes de valor
- Bitllets de 50 cèntims
- 4.0002.000 pessetes de valor
El repartiment equival a set mil peces per un valor de cinc mil pessetes. És el volum previst en l’acord, no una verificació de quants bitllets van arribar a circular. La xifra de quatre mil peces de cinquanta cèntims coincideix amb el tiratge que recull el catàleg de la Universitat de Barcelona.
L’acord també establia que, a mesura que els bitllets es posessin en circulació, se’n diposités l’import a la caixa municipal. El text documenta la garantia prevista, però no acredita per si mateix com es va executar aquesta operació ni quin saldo va quedar al final.
Hi ha, a més, una qüestió de calendari: els bitllets porten data de juny, mentre que l’acord conegut és de setembre. Podria haver-hi una decisió anterior o una emissió que s’ampliava, però la documentació llegida no permet escollir una explicació. La data impresa no s’ha de convertir automàticament en el primer dia de circulació.
05 · 1938–1941
De mitjà de pagament a peça d’arxiuCom han arribat fins avui
El 2 d'agost de 1941, l'Ajuntament va enviar informació sobre aquells diners, amb exemplars dels vals i dels bitllets. La resposta és a la Causa General, l'expedient que el règim franquista va fer després de la guerra. Per això avui es poden estudiar junts l'acord i les peces.
L'arxiu municipal guarda una memòria de 1938 sobre les emissions i la liquidació definitiva, i papers de 1939 sobre lliuraments de paper moneda. No s'han consultat, i per això no es pot explicar amb precisió com es va retirar aquesta moneda.
El 2 d’agost de 1941, l’Ajuntament va trametre informació sobre l’emissió i va adjuntar exemplars dels vals i dels bitllets. Aquesta resposta forma part de la Causa General, l’expedient instruït pel règim franquista després de la guerra. És el motiu pel qual avui es poden estudiar conjuntament l’acord transcrit i les peces.
La procedència obliga a distingir les dades materials de la moneda de les valoracions polítiques de l’expedient. L’article es basa en els valors, les inscripcions i l’acord econòmic; la còpia de 1941 continua sent una transmissió posterior d’un document de 1937, pendent de confrontar amb el llibre d’actes.
L’inventari municipal conserva dues pistes per continuar: una memòria de les emissions i la liquidació definitiva, de 1938, i els parts de lliurament de paper moneda, de 1939, tots dos a la unitat 462. El llibre d’actes que cobreix 1937 és a la unitat 109. No s’han consultat aquests expedients i, per tant, encara no es pot explicar amb precisió com es va retirar la moneda.
Què falta per saber
La lectura dels exemplars i de l’acord permet reconstruir el sistema previst. Per conèixer-ne el funcionament efectiu caldrà avançar en tres punts:
- Localitzar el primer acord d’emissió i aclarir la relació entre juny i setembre de 1937.
- Consultar la liquidació de 1938 i els lliuraments de 1939 per saber quantes peces es van retirar.
- Documentar altres exemplars conservats, amb les dues cares, el número i la procedència.
El que encara no sabem
Les peces i l'acord expliquen com havia de funcionar aquesta moneda. Per saber com va funcionar de debò, encara falten respostes. Per exemple:
- Quan es va acordar la primera emissió, i per què els bitllets porten la data de juny si l'acord conegut és de setembre de 1937.
- Quantes peces es van retirar. Ho podrien dir la liquidació de 1938 i els lliuraments de 1939, a l'arxiu municipal.
- Quins altres vals i bitllets es conserven, amb les dues cares, el número i d'on vénen.
Fonts documentals i bibliografia
- 1937–1941 · Acord municipal i exemplars de moneda. AHN, FC-CAUSA_GENERAL, 1602, exp. 17, fulls 26–39.
- 1937 · Bitllet de 50 cèntims. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, col·lecció Paper moneda, ítem 183.
- 1938–1939 · Memòria de liquidació i lliuraments. Arxiu Municipal, UI 462. Referència d’inventari; expedients pendents de consulta.
- 1923–1946 · Llibres d’actes de sessions. Arxiu Municipal, UI 109. Referència d’inventari.
Aquesta és la lectura essencial. La investigació sencera té 14 citacions, 4 referències i els documents per comprovar-ho tot.
Investigació d'Amics de Foix, arxiu històric de Torrelles de Foix. Les referències permeten consultar les fonts i resseguir les interpretacions. Comuniqueu-nos qualsevol correcció o aportació documental.