Amics de FoixArxiu Històric

Investigació

La fira de Torrelles

La fira que avui porta el Clownic Festival no és nova. Una comissió de veïns i l'Ajuntament la van posar en marxa el 1892, i fins al 1936 va ser la gran festa de tardor del poble: remats de xais a la Mina, parades a la plaça Major i ball a totes les sales. Després de la guerra es va anar apagant, i el 1990 es va recuperar com a Fira Artesana. Té més de cent trenta anys, amb un buit al mig.

La fira de tardor on avui es fa el Clownic va néixer el 1892. Fins al 1936 va ser la gran festa de tardor del poble, amb bestiar, parades i ball; a la postguerra es va apagar, i el 1990 es va recuperar com a Fira Artesana.

1892–2026 10 referències 52 citacions

Índex de la investigació

01 · 1892

Una fira nova per Tots SantsUna fira per Tots Sants

La tardor de 1892, una comissió de veïns i l'Ajuntament van decidir fer una fira cada any, el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Van fer cartells i van convidar comerciants, pagesos i corredors a comprar i vendre bestiar, roba, eines, fruita i caça.

Un diari diu que ja hi havia una fira anual d'abans, però en dona una data que no existeix, i a mitjan segle XIX el diccionari de Madoz no n'hi coneix cap. Per ara, el 1892 és el començament documentat.

La fira de Torrelles té data de naixement. A la tardor de 1892, una comissió de veïns i l'Ajuntament van decidir fer-ne una cada any, el 31 d'octubre i l'1 de novembre, la vigília i el dia de Tots Sants. La Ilustració Catalana ho deia així: la població la celebraria «cada any, comensant en lo present».

La comissió va imprimir cartells per convidar comerciants, industrials, fabricants, pagesos i corredors, i els oferia llocs a propòsit per exposar i fer tractes. Com a reclam, parlava del bon aire i de la bona salut del poble, i de les festes que s'hi farien aquells dies.

Uns dies abans, l'alcalde havia enviat la invitació als diaris de la comarca. La Veu del Montserrat, de Vic, la va publicar l'1 d'octubre: una fira per comprar i vendre bestiar, robes, ferreteria, objectes de pagès, llegums, fruita i caça. El 18 de setembre, La Publicidad ja havia donat la notícia que la fira de l'1 de novembre estava autoritzada.

Hi ha un detall que no acaba d'encaixar. La Pagesia escriu que la fira de l'1 de novembre s'afegia a una fira anyal que Torrelles ja tenia, i que era important sobretot pels tractes de bestiar. Si és així, abans del 1892 ja hi havia alguna mena de fira. Però la data que en dona l'escaneig, «31 de Septembre», no existeix, i pot ser una mala lectura d'octubre.

A mitjan segle XIX, en canvi, Torrelles no tenia fira. El diccionari de Pascual Madoz (1845-1850), que descriu poble per poble, al partit de Vilafranca només dona fires a Vilafranca i a Sant Sadurní, i un aplec amb fira a Sant Quintí de Mediona. Si la fira anyal de La Pagesia existia, havia nascut després.

L'any següent la fira ja era un costum. El setembre de 1893 La Vanguardia publicava l'anunci de l'alcalde: la fira anual «de ganado, ropas, etc.». I els anuaris comercials de Barcelona, que recollien poble per poble les fires de l'any, la donaven el 31 d'octubre i l'1 de novembre encara el 1897.

Que la fira comenci el 1892 ho diu la mateixa convocatòria. Que n'hi hagués una de més antiga només ho diu La Pagesia, amb una data que no s'aguanta. Per ara, el 1892 és el començament documentat.

02 · 1897–1903

De Tots Sants a un diumenge d'octubreUn diumenge d'octubre

En pocs anys la fira es va moure. El 1899 ja es feia el diumenge 22 i el dilluns 23 d'octubre, amb bestiar de tota mena i parades de roba, quincalla i joguines.

El 1900, l'Ajuntament i els veïns van acordar fer-la sempre el diumenge després de la primera fira d'octubre de Vilafranca, la del 18. Els firaires de Vilafranca podien pujar a Torrelles el diumenge següent.

En pocs anys, la fira es va moure de lloc al calendari. Una crònica de tribunals de l'octubre de 1898, que no tracta de la fira, deixa anar de passada que el diumenge 7 de novembre de 1897 era «dia de fira» a Torrelles. És una setmana més tard del que deien els anuaris, i no sabem si aquell any la van ajornar o si el cronista s'hi va equivocar.

El 1899 ja es feia a l'octubre: el diumenge 22 i el dilluns 23. L'anunci de La Publicidad dona la llista de tot el que s'hi podia trobar. Bestiar de tota mena: cabrit, de llana, ases, mules, cavalls, porcs i vaques. I també roba, gèneres de punt, mantes, tapaboques, quincalla, joguines, eines de llaurar, hortalisses, grans, llegums, patates, fesols i caça.

L'octubre de 1900, la comissió gestora de les fires la va anunciar a La Vanguardia per als dies 21 i 22, amb el mateix bestiar i les mateixes parades. I hi va afegir la clau del canvi: l'Ajuntament i els veïns havien acordat fer-la sempre el diumenge següent a la primera fira d'octubre de Vilafranca.

La primera fira d'octubre de Vilafranca era la del 18, per Sant Lluc; la segona, la del 28. Els calendaris de fires de l'època les donen totes dues. Posar la de Torrelles just després de la de Vilafranca tenia lògica: els tractants i els firaires que baixaven a la capital de comarca podien pujar al poble el diumenge següent. Aquesta explicació és nostra; l'acord no ho diu.

Els anuaris ho van recollir tard, com solien fer. Des del 1902-1903 ja hi consta: la fira es fa el «domingo siguiente al 18 de Octubre». Aquell mateix 1900, per la festa del diumenge, el poble va llogar l'orquestra La Principal de Sant Sadurní d'Anoia.

03 · 1909–1914

«Com en cap any s'hi havían vist»La fira plena

El 1909 un setmanari de Vilafranca deia que la fira havia estat tan concorreguda «com en cap any». Aquells anys també hi havia una fira de bestiar el diumenge de Rams.

El 1914, el quart diumenge d'octubre, hi van arribar remaders amb milers de xais, cavalls, matxos i ases. La plaça Major i la de les Moreres eren plenes de parades, hi havia tir de coloms i les dues sales de ball van estar plenes tota la nit del diumenge i fins al vespre del dilluns.

Deu anys després, la fira ja tenia fama a tota la comarca. El 7 de novembre de 1909, el setmanari Acció de Vilafranca explicava que les fires del 24 i 25 d'octubre a Torrelles havien estat tan concorregudes, i s'hi havien fet tants tractes, «com en cap any s'hi havían vist». Era un diumenge i un dilluns, com demanava l'acord del 1900.

Aquells anys el poble tenia una segona fira, a la primavera. Els anuaris del 1910 i el 1911 hi posen «ferias de ganados» el diumenge de Rams i el diumenge entre el 18 i el 28 d'octubre. De la fira de Rams no n'hem trobat res més: ni cap crònica ni quan es va deixar de fer.

El 1912, l'orquestra Escolas de Sant Sadurní tenia contracte per tocar a Torrelles el dia 20 d'octubre, el diumenge de la fira. Les orquestres eren una part essencial de la fira: a la tarda i a la nit hi havia ball.

La descripció més viva és del 1914. El Poble Català anunciava la fira el quart diumenge d'octubre, amb bestiar cavallí, mular, de llana i de porc, grans, llegums, joguines i quincalla. I el corresponsal d'Acció al poble la va explicar dues vegades, abans i després. Abans, el 13 d'octubre, avisava que arribarien «molts remaders amb milers de xais», i també cavalls, matxos i ases, i que el jovent ja tenia llogades dues bones orquestres per a la tarda i la nit.

Després, el 29 d'octubre, feia la crònica. La plaça Major i la plaça de les Moreres eren plenes de gom a gom. Els homes s'aturaven a les taules dels ferrers i a les de tapaboques i faixes; les dones, a les de roba i vaixella; el jovent, a les cinc taules de quincalla, i la canalla, a les dels dolços. Hi havia grups al tir de coloms i de fletxa. I les dues sales de ball estaven plenes «la tarda i tota la nit del diumenge i la tarda i vesprada del dilluns».

La gent venia de fora: de Sant Martí, Castellví, Marmellar, la Llacuna, Pontons, Font-rubí, i no pocs de Vilafranca. Era una fira de muntanya, on arribaven els remaders amb els ramats de xais.

04 · 1917–1927

Terreny de franc per als firairesTerreny de franc

Als anys vint, el 25 d'agost hi havia també un mercat extraordinari per Sant Genís. La fira d'octubre continuava: el 1927 l'Ajuntament va donar terreny de franc a tots els firaires, i hi va haver ball amb un quintet del Vendrell.

Els calendaris de Barcelona de vegades la posen el tercer diumenge o el 31 d'octubre, i les cròniques del poble, el quart diumenge. Creiem més les cròniques, però per a alguns anys no en tenim.

Als anys deu i vint, els calendaris de fires de la premsa de Barcelona no s'acaben de posar d'acord amb les cròniques. El 1917 i el 1919 posen la fira de Torrelles el tercer diumenge d'octubre. El 1921, en canvi, el Panadés republicano explicava que «el pasado domingo», el 23 d'octubre, que era el quart, s'havia fet la «acostumbrada Feria anual», amb bons tractes de bestiar i de roba, i molta gent de l'alta muntanya.

Aquells mateixos anys hi havia una altra cita comercial, a l'estiu. El 1921 i el 1922, el diari Las Noticias anunciava un mercat extraordinari a Torrelles el 25 d'agost, dia de Sant Genís i de la festa major.

«Mañana se celebran mercados extraordinarios en [...] Torrellas de Foix». <i>Las Noticias</i>, 24 d'agost de 1921.
«Mañana se celebran mercados extraordinarios en [...] Torrellas de Foix». Las Noticias, 24 d'agost de 1921. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Hemeroteca.

El 1922, el calendari d'El Noticiero Universal tornava a posar la fira el «domingo tercero», que aquell any era el 15 d'octubre. I el 1925, Noticias anunciava «ferias agropecuarias» a Torrelles el 31 d'octubre, que era dissabte: la data de la fira del 1892.

«Se celebran mañana ferias agropecuarias en Torrellas de Foix y Pont de Suert». <i>Noticias</i>, 30 d'octubre de 1925.
«Se celebran mañana ferias agropecuarias en Torrellas de Foix y Pont de Suert». Noticias, 30 d'octubre de 1925. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Hemeroteca.

El 1927 torna la veu del poble. El corresponsal de La Vanguardia anunciava la fira per al diumenge 23 i el dilluns 24 d'octubre, i en destacava un acord de l'Ajuntament: donar terreny a propòsit i còmode a tots els firaires que hi anessin, «sin que se les cobre nada». Hi hauria ball al local de Francesc Galimany, amb el quintet Caps Blancs del Vendrell. La verema, deia, havia estat escassa però bona. El calendari d'El Noticiero Universal d'aquell any, però, la posava el tercer diumenge.

Quan un calendari de Barcelona i una crònica del poble no coincideixen, és més fiable la crònica, perquè l'escriu algú que hi era. Els calendaris es copiaven d'un any per l'altre. Per al 1922 i el 1925, però, no tenim cap crònica local, i no podem descartar que aquells anys la fira es fes en un altre dia.

05 · 1934–1936

Bestiar de llana i ball a totes les salesBestiar i saraus

El 1934 la fira era sobretot de bestiar de llana i cabrú, amb ball al Casal, i el 1935 encara va ser «molt concorreguda».

Un article de 1982 la recordava així: el bestiar a la Mina, prop de la bassa del rec de dalt; els firaires i els xarlatans a la plaça Major; fesols amb botifarra a cal Erbossa, i ball a quatre sales. Era la festa gran de tardor del poble.

Els últims anys abans de la guerra, la fira continuava sent sobretot de bestiar. El 1934 es va fer el diumenge 28 d'octubre, i La Vanguardia deia que era la fira «tradicional», sobretot de bestiar de llana i cabrú, amb balls al Casal.

El 1935, la crònica del poble a Acció repassava les festes de l'any (la festa major, la del Sagrat Cor, la de l'aigua de les Dous) i acabava així: «finalment diumenge passat se celebrà la fira que fou molt concorreguda». Aquell diumenge era el 27 d'octubre. És la darrera fira d'abans de la guerra de la qual tenim notícia.

Com era, aquella fira? Ho va escriure el 1982 algú que la recordava, en un article de La Voz del Penedès signat amb les inicials J. E. Hi explicava que la fira del quart diumenge d'octubre havia estat la festa gran de tardor del poble fins al 1936.

Els remats de bestiar es posaven a la Mina, prop de la bassa del rec de dalt. A la plaça Major hi havia els firaires: un que en deien l'Andalús, els xarlatans de Sabadell, les trementinaires, uns cavallets per a la mainada i el venedor de faixes. A cal Erbossa s'hi menjaven plats de fesols amb botifarra i menuts amb samfaina.

I sobretot hi havia els saraus, el ball de les sales d'aquell temps: la sala d'Abaix, la del Rafecas, cal Xangrant i, més antiga, la dels Republicans. Segons l'autor, eren el moll de l'os de la fira, i gràcies a la fira el nom del poble es coneixia molt lluny.

L'article de 1982 és un record, no una crònica: no diu de quin any és cada cosa. Però lliga amb el que diuen els diaris del 1914 i el 1934: bestiar de muntanya, parades a la plaça Major i ball a les sales.

06 · 1936–1989

La fira que es va apagarLa fira que s'apaga

Després de la guerra la fira es va anar apagant. Hi va continuar anant bestiar fins al 1958. Els calendaris oficials la van mantenir el 31 d'octubre fins als anys setanta, però això no prova que es fes.

El 1982 ja feia vint anys que només en quedava el ball del Casal Torrellenc. De la fira de la postguerra no tenim ni programes ni cròniques.

Després de la guerra, la fira no es va acabar de cop: es va anar apagant. El Calendari de festes de Catalunya de 1989 ho resumeix en una frase: des del 1936 «s'anà esllanguint», però hi va continuar anant bestiar fins al 1958.

La fira no va desaparèixer dels calendaris oficials. El 1954, el Diario de Barcelona la posava a la llista de fires el 31 d'octubre, i hi va continuar sortint en aquesta data el 1964, el 1967, el 1968, el 1969 i el 1972. Era la data del 1892, que les llistes havien conservat tot i que abans de la guerra la fira ja es feia un diumenge d'octubre. Aquestes llistes es copiaven d'un any a l'altre: diuen que la fira hi constava, no que encara hi pugés bestiar.

Una guia de festes de 1967 dona dues festes majors a Torrelles: la del 25 d'agost i una altra el 31 d'octubre, el dia de la fira. El 1977, el Diari d'Igualada encara anunciava «Festa major a Torrelles de Foix» el dilluns 31 d'octubre. Als anys vuitanta, les llistes de fires dels diaris de Barcelona la repetien cada any per aquells dies.

La realitat del poble era una altra. L'article de 1982 ho deia clar: la fira s'havia anat morint des del 1936, amb algun intent de revifar-la que no havia reeixit, i en els darrers vint anys s'havia fos del tot. Només en quedava el ball que el Casal Torrellenc continuava fent per aquelles dates, en record de la gran festa.

Del 1936 al 1990 hi ha un buit: no tenim cap programa ni cap crònica que expliqui com era la fira de la postguerra, ni en quin any es va fer l'última. Els calendaris la mantenen, però els calendaris no proven que es fes.

07 · 1990–2026

La Fira Artesana i el ClownicFira Artesana i Clownic

El 1990 la fira es va recuperar com a Fira Artesana, amb artesania, pa, puntes de coixí, cercavila i concerts. Des del 2014 porta el Clownic Festival, amb teatre de carrer i pallassos. Avui es fa el quart cap de setmana d'octubre, amb el correfoc infantil i el Drac Foxi, i la del 2026 és la 36a fira i el 12è Clownic.

El Clownic es fa, doncs, dins una fira de tardor que té més de cent trenta anys, amb el buit de la postguerra, i al mateix quart diumenge d'octubre de la fira d'abans de la guerra.

El 1990 el poble va recuperar la fira, ara com a Fira Artesana. El web de l'Ajuntament del 2009 en explicava la història en poques ratlles: la fira venia del 1892, a la postguerra s'havia anat apagant fins a desaparèixer, i s'havia recuperat el 1990. Una altra pàgina del mateix web diu 1991. El compte de les edicions ho aclareix: el 2014 es va fer la 25a Fira Artesana, i el web del festival posa la primera el 1990.

La fira d'ara ja no és de bestiar. L'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat la descriu com una mostra d'artesania, amb elaboració de pa i puntes de coixí, cercavila pels carrers, concerts i competicions esportives, organitzada per la regidoria de Cultura i Festes.

Avui es fa el quart cap de setmana d'octubre, al mig del poble, i porta el Clownic Festival, amb actuacions de companyies d'arreu. L'Ajuntament diu que el Clownic li dona «personalitat pròpia» i que combina la fira tradicional amb actuacions noves. Les entitats hi participen: els diables hi fan un correfoc infantil, el Drac Foxi hi surt, la coral hi canta i una entitat hi munta cada any una exposició amb objectes que deixen els veïns.

El Clownic hi va entrar el 2014, quan la fira va sumar el teatre de carrer i els pallassos. El 2018, l'any de la 29a fira i el 5è Clownic, la Diputació ja escrivia que la Fira Artesana «dona continuïtat a la centenària fira local». El 2020 no es va fer, per la pandèmia. La del 23 al 25 d'octubre de 2026 és la 36a fira i el 12è Clownic.

El quart cap de setmana d'octubre no és una data triada a l'atzar. És el mateix quart diumenge d'octubre que la premsa del 1914 i del 1934 donava a la fira, i que el 1982 encara es recordava com el dia de la fira de Torrelles.

  1. 1892

    Una fira nova

    El 31 d'octubre i l'1 de novembre, per iniciativa d'una comissió de veïns i l'Ajuntament.

  2. 1899–1900

    A l'octubre

    Acord de fer-la el diumenge després de la primera fira d'octubre de Vilafranca.

  3. 1909–1935

    La festa gran de tardor

    Bestiar de muntanya, parades a la plaça Major i ball a les sales, el quart diumenge d'octubre.

  4. 1936–1989

    El buit

    S'apaga a poc a poc; bestiar fins al 1958 i, al final, només el ball del Casal.

  5. 1990–2026

    Fira Artesana i Clownic

    Recuperada el 1990, el quart cap de setmana d'octubre. El Clownic, des del 2014.

La conclusió és clara. El Clownic es fa dins una fira de tardor que té més de cent trenta anys. Va néixer el 1892, per voluntat dels veïns i de l'Ajuntament; va ser durant quaranta anys la festa gran de la tardor, i es va perdre a la postguerra. El 1990 es va recuperar amb una altra forma, però al mateix cap de setmana de l'any.

Què falta per saber

  • Si entre el 1850 i el 1892 ja hi havia una fira anual, com sembla dir La Pagesia, i en quina data.
  • Per què la fira del 1897 era el 7 de novembre, i per què el 1899 ja es feia a l'octubre, un any abans de l'acord del 1900.
  • Quant va durar la fira de bestiar del diumenge de Rams, i si el mercat extraordinari del 25 d'agost es feia abans del 1921 o després del 1922.
  • Si el 1922 i el 1925 la fira es va fer de debò el tercer diumenge o el 31 d'octubre, o si són errors dels calendaris.
  • Com era la fira de la postguerra i quin any s'hi va fer l'última, més enllà del bestiar fins al 1958 i el ball del Casal.
  • Quina «festa major» del 31 d'octubre anuncien la guia de 1967 i el diari del 1977.
  • Com va ser la primera Fira Artesana, la del 1990.

El que encara no sabem

Hi ha preguntes obertes. Per exemple:

  • Si entre el 1850 i el 1892 ja hi havia una fira anual.
  • En quin dia es va fer de debò la fira alguns anys dels anys vint.
  • Com era la fira de la postguerra i quin any es va fer l'última.
  • Com va ser la primera Fira Artesana, la del 1990.

Fonts documentals i bibliografia

Aquesta és la lectura essencial. La investigació sencera té 52 citacions, 10 referències i els documents per comprovar-ho tot.

Investigació d'Amics de Foix, arxiu històric de Torrelles de Foix. Les referències permeten consultar les fonts i resseguir les interpretacions. Comuniqueu-nos qualsevol correcció o aportació documental.