Investigació
La ratlla de ponent
El cartulari de Pontons, conservat a l’Archivo Histórico Nacional, esmenta el terme de Foix com a límit d’un mas el 1188 i recull una fitació amb dotze mollons el 1381. Entre aquestes dues dates, els documents permeten seguir els Foix, castlans de Pontons, i els drets que van traspassar a Santes Creus. La ratlla medieval s’ha de reconstruir a partir dels topònims i de les fites; el límit municipal actual només serveix d’orientació.
Un llibre del monestir de Santes Creus, avui a Madrid, copia els papers de Pontons, el terme veí. Hi surt la ratlla entre els dos termes, des del 1188 fins als dotze mollons de 1381, i una família que es deia com el castell de Foix.
1188–1381 3 referències 24 citacions
Índex de la investigació
L.839
Un cartulari del poble veí, a MadridUn llibre del poble veí, guardat a Madrid
Al segle XVIII, un monjo arxiver va copiar en diversos volums els pergamins del monestir de Santes Creus. És el Llibre Blanch. El primer volum és el de Pontons, el terme veí, i avui és a l'Archivo Histórico Nacional, a Madrid. Hi ha documents del 1080 al 1543.
Els drets dels senyors i dels pagesos passaven per sobre dels límits dels termes. Per això aquests papers també parlen de Foix, amb informació que no s'ha trobat als arxius del municipi.
El "Llibre Blanch" de Santes Creus és la còpia que un monjo arxiver del segle XVIII va fer dels pergamins del monestir, ordenats per senyoria. El primer tom és el de Pontons, i és a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, amb la signatura CÓDICES, L.839.
El fil de la investigació
- 1188Un límit esmentat
Un mas de Pontons afronta a llevant amb el terme de Foix.
- 1227–1293Els drets dels castlans
Els Foix adquireixen drets sobre el castell de Pontons i després els traspassen a Santes Creus.
- 1381Una ratlla fitada
Sentència del 5 de juliol i col·locació de dotze mollons del 8 al 10 d’agost.
Són 237 imatges, amb el cos del llibre numerat de l'1 al 389 i, al final, un índex de 226 entrades escrit en català, amb el regest de cada document i la columna que diu a quina pàgina és copiat. Hi ha documents del 1080 al 1543, i el gruix és dels segles XII i XIII.
És el terme veí, no el nostre. Els drets de senyors, castlans i pagesos travessaven els límits del terme. Per això la documentació de Pontons també aporta informació sobre Foix que no s’ha localitzat als arxius del municipi.
La coberta conserva indicis de la història del volum: una etiqueta que diu "Pontons" i una altra amb la signatura antiga de la Biblioteca Provincial de Tarragona, "Cist.ces / Pº 132 / (587-588)". No hi ha ni pròleg, ni data, ni nom d'arxiver.
1188
“In termino de Fodex”Un mas que tocava al terme de Foix
El 24 de gener de 1188, Ramon d'Òdena i la seva muller Berenguera donen un mas del terme de Pontons a Bernat de Foix i la seva muller Guillelma. El document en dona els límits, i a llevant hi posa el terme de Foix. També permet a Bernat de Foix fer-hi una casa fortificada.
De moment, és l'esment més antic de la ratlla que s'ha llegit en un document. La Catalunya Romànica, però, ja situa Foix com a límit del castell de Pontons el 1067.
El 24 de gener de 1188, Ramon d'Òdena i la seva muller Berenguera donen a Bernat de Foix i a la seva muller Guillelma un mas del terme de Pontons, el que havia estat de Ramon Dalmau. I en donen les quatre afrontacions:
A llevant, el terme de Foix. A migdia, el mas que havia estat de Ramon de Puig. A ponent, les Roqueres. A tramuntana, el mas de Berenguer de Lotger.
És, de moment, l'esment més antic de la ratlla entre Pontons i el nostre terme que hem llegit en un document; la Catalunya Romànica ja situa Foix com a límit del castell de Pontons el 1067. Cent noranta-tres anys després, una acta descriu la fitació entre els dos termes. No podem assegurar, només amb aquests dos textos, que tot el traçat fos idèntic.
El document continua a la pàgina següent i afegeix una cosa que no és menor: els Òdena autoritzen Bernat de Foix a fer-hi força, que és el nom medieval d'una casa fortificada, amb la condició que ells hi puguin entrar i sortir i fer-hi guerra, i que no s'hi aclami cap altre senyor. El preu del conjunt és de cinquanta sous.
Hi surten també, en aquell tros de terme, una parellada al Bosc d'Olla, el Puig de Cúnies i la Coma de Prunes.
1188 a 1295
Els que es deien com el castellUna família que es deia com el castell
Als papers de Pontons hi surt una família amb el mateix nom que el castell de Foix, escrit Fodex, Foy, Foyg o Fuxio. Però això no vol dir que en fossin els senyors. Eren castlans de Pontons, és a dir, tenien aquell castell en nom d'un senyor superior. Quina relació tenien amb el castell de Foix, encara no s'ha aclarit.
Els documents també mostren les dones de la família, com Blanca, que el 1271, ja vídua, administrava els béns dels fills.
El nom surt al volum de quatre maneres: Fodex en documents de 1188 a 1236, Foy a les firmes de 1226, Foyg (escrit foijg) tant en llatí com en català, i Fuxio al llatí de la segona meitat del segle XIII i del 1381. És el mateix nom que el del castell, i no la forma moderna "Foix".
Que portessin el nom del castell no vol dir que en fossin els senyors. El castell de Foix, al segle XIII, és dels Tarragona i després dels Cervelló. Aquests Foix són castlans de Pontons, i la relació entre una cosa i l'altra encara no està resolta.
Els documents mostren diverses vies d’accés als béns de Pontons: herència i adquisició de drets. El 1224, quan ven els masos dels Clots, Guillem de Foix diu d'on li venien: de la deixa del seu oncle Arbert de Pontons. El parentiu expressat amb el mot llatí avunculus apunta a la branca materna; no resol, per si sol, tota la genealogia.
Tres anys després, el 13 de novembre de 1227, Bernat de Pontons confirma la compra que Guillem i la seva muller Ermessenda havien fet a B. de Sarovira. El document esmenta tres-cents sous i reserva el dret del senyor superior, el senioraticum.
- 1188
Bernat de Foix i Guillelma
Reben de Ramon d’Òdena un mas al terme de Pontons que afronta a llevant amb el terme de Foix, i llicència per fortificar-lo.
- 1224
Guillem de Foix i Ermessenda
Venen els masos dels Clots, que els havien arribat per la deixa de l’oncle Arbert de Pontons.
- 1227
La compra del castell
Guillem de Foix i Ermessenda compren la castlania de Pontons a B. de Sarovira i Bernat de Pontons els ho lloa.
- 1269
Guillem de Foix el Jove
Fa testament abans de la croada de Jaume I i deixa deu sous a Santa Maria de Foix. El testament expressa el projecte de viatge; no prova que arribés a Terra Santa.
- 1271
Blanca, vídua i tutora
Muller de Guillemó de Foix i filla de Bertran de Montoliu. Administra els béns dels fills i renuncia a segones núpcies. Anys després es casarà amb Bernat Moltó.
- 1281–1295
Els germans
Bertran, Guillem, Ermessenda i Arsenda. Hi surten també Pons, Poncet i Sibil·la de Foix. Guillem es casa amb Jacmeta.
Els documents també permeten seguir les dones de la família i els drets que exercien. Blanca, filla de Bertran de Montoliu, queda vídua de Guillemó de Foix abans del març de 1271, i l'abat la confirma com a tutora dels fills: ella jura sobre els Evangelis administrar-los bé i renuncia a casar-se una altra vegada. Vint-i-tres anys més tard la retrobem casada amb Bernat Moltó, un cavaller que apareix com a testimoni en diversos documents.
El 2 de novembre de 1287 el fill fa homenatge a l'abat Gener, amb les mans entre les mans de l'abat, jurant sobre els quatre Evangelis tocats corporalment, i promet lliurar-li el castell cada vegada que li demani, "ad bonam consuetudinem istius terrae, et Civitatis Barquinone".
Un altre document amplia el seu cercle de relacions: el 1294 el bisbe de Barcelona els devia deu mil sous, prestats amb instrument públic. Els Foix posen aquell crèdit com a garantia davant del monestir.
1293 a 1295
Tretze mil sous i un juramentEl castell passa al monestir
El 26 de febrer de 1293, Guillem de Foix va cedir el castell de Pontons al monestir de Santes Creus. A canvi, en va rebre el delme d'Avinyó i tretze mil sous. El 4 de març va fer entrar l'abat al castell i va manar als homes del terme que l'obeïssin com al seu senyor.
El 1294 va jurar que no tenia cap més document del castell que els que ja havia lliurat a l'abat. Això explica que aquests papers es conservin amb els de Santes Creus.
El 26 de febrer de 1293 Guillem de Foix fa canvi amb Santes Creus: els dona el castell i la castlania de Pontons i en rep el delme d'Avinyó del monestir i tretze mil sous. El castell hi va sencer, amb la fortalesa, les quadres, els masos, els molins i els homes i les dones, és a dir, els béns i els drets senyorials sobre els habitants, amb les obligacions que hi anaven vinculades.
El 4 de març es fa la cerimònia. Guillem de Foix fa entrar l'abat Bonanat dins de la fortalesa del castell, li dona la possessió corporal, mana als homes del terme que d'ara endavant obeeixin l'abat "com al seu veritable senyor" i absol els seus propis homes de tota fidelitat i homenatge.
Hi són de testimoni disset veïns de Pontons, una relació de testimonis del terme veí, que no s’ha de confondre amb un cens complet de població: Bernat Moltó, Ferrer Ponç, Pere Gener, Jaume de Bages, Ramon Burguet, Berenguer Bartomeu Escolà, Ramon de Canals, Martí de Corrius, Guerau Hortolà, Guillem Gener, Bernat Francesc, P. Soler, Bernat Gener, Vedià Pujol, Berenguer de Riudecols, Berenguer Traver i Ramon de Ravell.
El pagament va per terminis i es pot seguir dia a dia. El 22 de juliol de 1294 cobren 350 sous; el 24 de juliol, vuit mil a Barcelona; el 29 d'octubre, 4.203 sous i mig, part en diners i part en gra; i el 1295, els 796 sous i mig que falten. Les quatre quantitats sumen 13.350 sous, no 13.000. Les tres darreres ja sumen el preu estipulat. Cal revisar les àpoques per aclarir si el rebut de 350 sous correspon a un altre concepte, se superposa a un pagament o s’ha llegit incorrectament.
Què sumen els rebuts?
- 22 de juliol de 1294
- 350 sous
- 24 de juliol de 1294
- 8.000 sous
- 29 d’octubre de 1294
- 4.203,5 sous
- 1295
- 796,5 sous
Queden 350 sous per aclarir. Les tres darreres quantitats ja sumen 13.000 sous.
Entre els dos rebuts de juliol hi ha un jurament que ajuda a entendre com els papers van passar a l’arxiu del monestir.
El 23 de juliol de 1294, entre l'àpoca dels 350 sous i la dels vuit mil, Guillem de Foix compareix davant del lloctinent del veguer de Vilafranca i jura que no té cap més carta que faci pel castell de Pontons, llevat de les que ja ha lliurat a l'abat, i promet que si en troba cap més la lliurarà tot seguit. El mateix dia jura el seu germà Pons.
El jurament documenta el lliurament dels papers del castell al monestir. La proximitat amb els rebuts suggereix una relació amb el traspàs, però no basta per establir les condicions exactes del pagament. Explica la conservació d’aquesta documentació al fons de Santes Creus; el seu ingrés posterior a l’AHN és un altre episodi de la història de l’arxiu.
El traspàs també afecta els drets de la germana. El mateix 1294, Arsenda de Foix, filla del difunt Guillem i de la senyora Blanca, renuncia a tot el dret que li pertocava per herència i per llegítima al castell de Pontons i a la seva part dels tretze mil sous.
agost de 1381
Els dotze mollonsDotze mollons per marcar la ratlla
Gairebé un segle després, l'abat de Santes Creus i els Cervelló, senyors del castell de Foix, es barallaven per on passava la ratlla. Una sentència del 5 de juliol de 1381 va posar fi al plet. El llibre copia l'acta del que es va fer després, que no s'ha trobat publicada.
Entre el 8 i el 10 d'agost es van posar dotze mollons nous, de pedra i morter, al costat de fites velles, algunes amb una creu gravada. Anaven del pla de Sant Salvador a la riera de Repac.
Gairebé un segle després, l'abat de Santes Creus i els Cervelló, que ara tenen el castell de Foix, es barallen per on passa la ratlla. El plet acaba amb una sentència de l'infant Joan, donada al palau reial major de Barcelona el divendres 5 de juliol de 1381. Aquesta part sí que estava publicada.
La recerca hi afegeix el que va passar després, a través d’una acta de la qual no s’ha localitzat cap edició: l'acta notarial de l'execució, que el Llibre Blanch copia sencera i que és a les pàgines 42 a 59 del volum. Hi és el compromís, la sentència en català, la protesta dels procuradors dels Cervelló i, sobretot, la col·locació sobre el terreny dels dotze mollons, un per un, amb el dia, les referències de lloc i, en diversos casos, els noms dels titulars de les terres.
La sentència descriu la ratlla per les fites velles, que ja hi eren:
fins á les Fixuries, que son meses, é posades á travers devers lo Coll de Sent Hermengol, les quals Fixuries se esguarden de dret, en dret, é paren fort antigues é en alguna de aquelles ha esculptura feta de senyal de Creu
Les fites velles eren de tres pedres: la fita al mig i dues "filloles" als costats. El molló nou, de pedra i morter, es posa a un pam o un peu de la fita vella, segons el passatge, a la banda de Pontons, i la fita vella queda a la banda de Foix. Es fan entre el dijous 8 i el dissabte 10 d’agost de 1381.
Com es va materialitzar la ratlla
Diversos noms de la sentència tenen correspondències possibles en la toponímia actual. El pla de Sant Salvador es pot relacionar amb el sector de Sant Salvador de la Balma i les Roques de Sant Salvador. Puigborrell perviu a Can Ponç de Puigborrell. I el mas de n'Ansovall, esmentat al plet, es pot relacionar amb una dotzena de topònims amb la forma escurçada: els Sovals, el Clot dels Sovals, la Plana dels Sovals, el Torrent dels Sovals, la Font de Soval de Dalt i la de Baix, i una Creu de Soval. El que no hem sabut trobar és el mas d'en Mascaró.
Seguint l’ordre de l’acta, el recorregut va del pla de Sant Salvador, amb una roca amb creu gravada que mira a la riera de Sant Martí i a l'església de Sant Joan de Pontons, per la font del Calder, el coll de Sant Ermengol (per on passava el camí del castell de Foix al de Pontons) i la coma d'Infern, fins a la Roca Llonga i la riera de Repac, on el dotzè i últim molló es fa damunt d'una roca al costat de l'aigua.
L’acta enumera dotze mollons nous. També descriu fites velles intermèdies al costat de les quals no se’n va construir cap. Aquestes fites addicionals no s’han de restar dels dotze mollons enumerats.
A l'acta hi surten les Torres tres vegades i de tres maneres: el camí de les Torres Sobiranes al quart molló, Arnau Mascaró "de les Torres de Foix" al setè, i "versus terminum de ses torres de Fuxio" a l'onzè, una referència al terme de les Torres que cal interpretar en el seu context jurisdiccional.
I una línia que val per tot un capítol. Quan el comissari vol avisar el senyor de Foix, no envia ningú al castell:
misit Petrum Munjonis Virgarium Audientiae dicti Domini Ducis [...] ad locum de Turrillis ubi dictus Nobilis Guillelmonetus de Cervilione tenebat suum Domicilium
L’agost de 1381 el document situa el domicili de Guillemó de Cervelló al lloc de Torrelles. La notícia acredita una residència, però no data el trasllat definitiu des del castell ni identifica l’edifici on vivia.
Hi surten també, presents quan es feia el primer molló, Guillem Miquel, Pere Solà i Pere Martorell; almenys el darrer és dit "de Fuxio".
ara
On són els papers, i què quedaQuè queda per buscar
El volum està digitalitzat sencer i es pot consultar lliurement a internet, a PARES. Per a aquesta investigació se n'han llegit els passatges escollits, però encara hi ha feina: anar als pergamins originals i transcriure documents, com cinquanta-quatre pàgines sobre molins de Pontons.
I hi ha una entrada de l'índex que el llibre no va arribar a copiar: un document de l'Intendent de Catalunya per treure plom de la mina de Pontons.
El volum és digitalitzat sencer i lliure a PARES, i l'índex és buidat entrada per entrada a l'arxiu de l'entitat. S’han llegit els passatges seleccionats per a aquesta investigació; queden documents per transcriure i lectures per revisar.
El que queda per fer és anar als originals. Els pergamins de l'armari 33, sac 1, haurien de ser a l'AHN, secció Clero, fons de Santes Creus. En especial l'acta de fitació de 1381, que el copista descriu com escrita "in duobus Pergamenis cum quadam membrana pergamenea sutis, et junctis", el primer de vuitanta-vuit línies.
Al volum hi ha encara cinquanta-quatre pàgines seguides d'actes de molins del terme de Pontons, aigües amunt dels molins de la riera, que l'índex despatxa amb una línia i que s'han sondejat sense transcriure. Comencen amb una donació del segle XII d'un mas "in ipsa Riera" del castell de Pontons amb els seus molins i el seu rec.
I hi ha una entrada de l'índex que el llibre no va arribar a copiar, amb la columna de pàgina en blanc, que val la pena anar a buscar:
Una Executoria del Senyor Intendent de Cathalunya pera traurer Vernis, y Plom de la Mina de Pontons
El mot vernís s’emprava per referir-se a la galena, utilitzada en ceràmica. L’entrada anuncia una executòria per extreure mineral i documenta que el monestir en conservava una referència. Sense el text de l’executòria, no en podem precisar la data, les condicions ni la mina concreta.
Els altres set volums del Llibre Blanch (L.840 a L.846) no s'han mirat. El d'Ancosa i Valldosera és una via de recerca per la proximitat geogràfica i els vincles patrimonials.
El que encara no sabem
La recerca en aquest llibre continua. Queden preguntes com aquestes:
- Què diuen els pergamins originals, que haurien de ser a l'Archivo Histórico Nacional. Podrien aclarir lectures dubtoses, com la dels rebuts del pagament del castell, que sumen 350 sous més del preu.
- De quan és el document per treure plom de la mina de Pontons, i de quina mina parla. El llibre no en va copiar el text.
- Què hi ha als altres set volums del Llibre Blanch, que encara no s'han mirat.
Fonts documentals i bibliografia
- Archivo Histórico Nacional, CÓDICES, L.839. "Lo Llibre Blanch" del monestir de Santes Creus, volum I: Pontons. Còpia del segle XVIII de documents de 1080 a 1543. Digitalitzat sencer a PARES.
- Josep M. Casas Homs, "Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix", Santes Creus, butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, núm. 28, vol. III, 1968, pàgines 431-439.
- Eufemià Fort i Cogul, El senyoriu de Santes Creus, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972.
Aquesta és la lectura essencial. La investigació sencera té 24 citacions, 3 referències i els documents per comprovar-ho tot.
Investigació d'Amics de Foix, arxiu històric de Torrelles de Foix. Les referències permeten consultar les fonts i resseguir les interpretacions. Comuniqueu-nos qualsevol correcció o aportació documental.