Investigació
Els Peguera, senyors de Torrelles
Els Peguera es vinculen a la senyoria de Foix per una aliança matrimonial del segle XV i mantenen la relació amb el terme fins al 1881. Capbreus, plets i pergamins permeten estudiar aquest domini i la seva relació amb la comunitat local. La localització de l’arxiu patrimonial de la família continua sent una qüestió central de la recerca.
Al segle XV, un casament va fer dels Peguera els senyors de Torrelles, i ho van ser fins que la família es va extingir, el 1881. Aquesta és la seva història a partir dels papers que en queden, amb una pregunta encara oberta: on és l'arxiu de la família.
1067–1881 24 referències 83 citacions
Índex de la investigació
1067 a 1388
La successió de les senyories del castellEl castell, de mà en mà
El castell de Foix ja surt en un document del 984. Durant els segles següents va anar passant de mà en mà, per compres i per testaments. Ser-ne el senyor volia dir tenir el castell i drets sobre el seu terme. Del 1262 al 1381 consta que era dels Cervelló.
El 2 de maig de 1388, el rei Joan I i la reina Violant van vendre el castell, la vila i el terme de Torrelles i de Foix a Bernat de Pinós, un jurista de Barcelona.
El castell de Foix surt per primera vegada el 984, com a límit d'un alou de Sendred de Gurb, i el 1067 torna a sortir com a límit del castell de Pontons, en la venda que en fa Bernat Oleguer al comte de Barcelona.
Al segle XII és de Bernat Marcús, burgès de Barcelona i conseller de Ramon Berenguer IV, mort el 1166. El 1172 és de Guillem de Bell-lloc, que té també Font-rubí i Subirats. El 1198, Guillem de la Granada el deixa per testament a Guillem de Tarragona, i hi deixa diners perquè els marmessors hi construeixin una església.
El 5 d'agost de 1230, Guillem de Tarragona testa i, com a senyor del castell de Foix, confirma a Santes Creus les quadres d'Albareda, Dosrius, Mussarra i Daques. El castell no passa al monestir.
Les notícies reunides descriuen transmissions per compra i per testament. Encara cal precisar la continuïtat entre els diversos titulars de la senyoria.
El 1262 el castell de Foix ja és dels Cervelló: el testament de Guillem de Cervelló, del 3 de maig, el posa en un lot amb Cervelló, Vilademàger, Miralles i Santa Perpètua. El 1269 el mateix Guillem els llega al seu fill Guerau. Hi són fins al 1381, quan una sentència de límits contra l'abat de Santes Creus diu que Guerau de Cervelló n'és propietari i que el seu germà Guillemonet el té i el posseeix.
D'aquella sentència de 1381 se'n coneixia la part publicada. El cartulari de Pontons en conserva l'acta d'execució sencera, que diu on passava la ratlla molló a molló i, de passada, que l'agost de 1381 qui tenia el castell de Foix tenia el domicili al lloc de Torrelles. El mateix volum documenta el terme de Foix com a afrontació ja el 1188. Tot plegat és a la investigació La ratlla de ponent.
La cronologia presenta una qüestió pendent: la Catalunya Romànica diu que el 1370 el terme passa a jurisdicció reial. El 18 de juliol de 1380, en canvi, un Guillem de Cervelló atorga un document datat al Castell de Torrelles de Foix. Una possible explicació és la distinció entre jurisdicció reial i domini senyorial; aquesta interpretació requereix contrast documental.
El que sí que està datat al dia és la venda. El 2 de maig de 1388, el rei Joan I i la reina Violant venen el castell, la vila i el terme de Torrelles i de Foix a Bernat de Pinós, doctor en lleis i ciutadà de Barcelona, amb el mer i mixt imperi.
L’adquirent és un jurista barceloní que accedeix a la senyoria mitjançant una compra. Deu anys després, el 1398, aquell mateix Bernat de Pinós compra un censal de 2.000 sous de pensió a la universitat de Vilafranca per 44.000 sous.
1448
La intervenció de Maria de CastellaEl poble es queixa a la reina
El 1448, els representants del terme de Foix es van queixar a la reina Maria de Castella, que governava Catalunya en nom del seu marit, Alfons el Magnànim, que era a Nàpols. La reina va escriure a un noble: la carta parla d'opressions i violències contra la gent del terme, i li mana que es presenti davant seu.
Qui era aquest noble, encara no se sap. Però és el document més antic que tenim on el poble actua unit i es queixa del seu senyor.
Seixanta anys després de la venda, els representants del terme formulen una queixa. La queixa arriba a Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim i lloctinent general seva a Catalunya mentre ell era a Nàpols, i la reina escriu a un noble.
La carta diu que la queixa li ha arribat nomine universitatis et hominum locorum et terminorum castri de Foxio, en nom de la universitat i dels homes dels llocs i termes del castell de Foix. S'hi parla de lesió del patrimoni, d'alienacions i de separacions, i d'oppressionibus, vexationibus et violentiis contra els homes. La reina mana comparèixer personalment davant seu. La carta es dona a Perpinyà, al desembre.
Del destinatari només se'n pot dir que no està resolt: la nostra lectura del pergamí i la fitxa del catàleg donen dos noms diferents, i la identificació es manté oberta fins a disposar d’una lectura paleogràfica contrastada.
És el document més antic que tenim on la universitat de Torrelles actua com a cos i es queixa del seu senyor. Dos segles i mig abans del plet de la caça.
segle XV
L’aliança matrimonial i l’arribada dels PegueraUn casament porta els Peguera
Després de Bernat de Pinós, el castell va passar al seu fill Roger i, més endavant, a Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca, senyora de Foix. Es va casar amb un Peguera de la línia de Manresa, i així els Peguera van arribar al Penedès.
El nom del marit no és segur. L'únic document de l'època que tenim del matrimoni és un pergamí del 1484, on surt com a Gerard de Peguera. La successió dels vuitanta-sis anys anteriors encara no està del tot datada.
Bernat de Pinós dona el castell al seu fill Roger de Pinós. Després, una successora col·lateral es titula senyora de Foix i de Torrelles: Agraïda de Vilafranca, casada amb Guerau Gilabert de Cruïlles, senyor de Riudarenes. La filla d'aquest matrimoni, Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca, senyora de Foix i de la quadra de Torrelles, es casa amb un Peguera.
El nom d'aquell Peguera no és segur. La Gran Enciclopèdia Catalana el diu de dues maneres, Guillem a l'article del llinatge i Guerau a l'article del municipi, i totes dues vegades amb el segon cognom de Montbui. L'única font primària que tenim del matrimoni és un pergamí del 7 d'agost de 1484, on el matrimoni ven censals a un mercader de Vilafranca per 19.106 sous i 4 diners i on ell hi consta com a Gerard de Peguera, cavaller, amb la muller Grahida.
D'on venien sí que se sap: d'un fill de Bernat de Peguera i de Rajadell, de la línia de Manresa dels Peguera, que arrenca al castell de Peguera de Fígols, al Berguedà. La vinculació dels Peguera amb el Penedès s’estableix per via matrimonial.
La seqüència genealògica no disposa encara d’una cronologia completa. Entre el censal de Bernat de Pinós del 1398 i el pergamí dels Peguera del 1484 hi ha vuitanta-sis anys durant els quals la successió senyorial no està completament datada. La carta reial del 1448 documenta l’activitat del terme, però encara no permet resoldre la identificació dels titulars.
Cronologia de la senyoria
La successió, d’un cop d’ull
Les dates indiquen les referències localitzades; no fixen necessàriament l’inici i el final de cada domini.
-
1067–1230
Els primers titulars
Les notícies identifiquen diversos senyors i transmissions per compra o testament. La continuïtat entre tots els titulars encara s’ha de precisar.
Consulta les fites i les fonts
1067 · Referència al castell. Foix apareix com a límit del castell de Pontons.
1172–1198 · Bell-lloc i la Granada. La bibliografia situa Guillem de Bell-lloc el 1172 i recull el llegat de Guillem de la Granada a Guillem de Tarragona el 1198.
1230 · Testament de Guillem de Tarragona. Confirma a Santes Creus les possessions de diverses quadres; el castell de Foix no és objecte d’aquest llegat.
-
1262–1381
Els Cervelló
Testaments i actes judicials documenten la vinculació dels Cervelló amb Foix. Cal distingir el domini senyorial de la jurisdicció reial.
Consulta les fites i les fonts
1262 · Testament de Guillem de Cervelló. Inclou el castell de Foix entre els béns esmentats.
1380–1381 · Presència i domini. Un pergamí es data al castell de Foix el 1380; la sentència de límits del 1381 identifica Guerau de Cervelló com a propietari.
Qüestió oberta. La notícia del pas a jurisdicció reial el 1370 s’ha de contrastar amb aquestes referències posteriors.
-
1388–1398
Bernat de Pinós
La compra del castell, la vila i el terme situa Bernat de Pinós, jurista barceloní, al capdavant de la senyoria.
Consulta les fites i les fonts
2 de maig de 1388 · La venda reial. Joan I i Violant venen el castell, la vila i el terme a Bernat de Pinós. El títol és citat en un imprès del 1699.
31 d’octubre de 1398 · Compra d’un censal. El document identifica Bernat de Pinós com a cavaller del castell de Foix.
-
1398–1484Successió pendent de datar
Una successió encara per precisar
La bibliografia situa Roger de Pinós, Agraïda de Vilafranca i els Cruïlles abans dels Peguera. Falten dates per reconstruir el pas d’una casa a l’altra.
Consulta les fites i les fonts
La seqüència familiar. L’enllaç de Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca amb un Peguera explica la transmissió per via matrimonial, però la data i el nom del marit presenten discrepàncies.
1448 · Hi ha documentació del terme. La carta de Maria de Castella recull una queixa de la comunitat. La identificació del destinatari continua oberta: el document no resol la successió.
-
1484–1881
Els Peguera
El matrimoni ja consta en una escriptura del 1484. Capbreus, pergamins i plets permeten estudiar la relació de la família amb el terme fins al llegat del 1881.
Consulta les fites i les fonts
7 d’agost de 1484 · El matrimoni documentat. Una venda de censals esmenta Gerard de Peguera i la seva muller Grahida, del castell de Foix.
Segles XVI–XVIII · L’administració senyorial. Onze capbreus conserven declaracions de béns, drets i càrregues.
1881 · El llegat final. Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo mor sense descendència i deixa el patrimoni a les religioses saleses de Barcelona.
Obre cada etapa per consultar les fites i la documentació que les sustenta.
La documentació és més abundant a partir del 1484. La manca de dates per a alguns titulars no implica absència d’activitat ni permet establir, per si sola, la continuïtat del domini.
Arbre genealògic
Qui és qui a la casa dels Peguera
Onze generacions, del 1484 al 1881: qui hereta la casa, amb qui es casa i els seus germans. Obre l'arbre, mou-t'hi i toca una persona per saber qui era i on en parla la investigació.
1536 a 1629
La senyoria posada per escritCasa per casa i peça per peça
Un capbreu és el document on els vassalls d'un senyor declaraven davant de notari què tenien i què pagaven, casa per casa i peça per peça. Com que els llibres de la parròquia es van destruir el 1936, són una font clau per estudiar el poble i les seves terres, encara que no són un cens complet.
De la senyoria de Foix i de Torrelles se'n conserven onze, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. El més antic és del 1536, i cap no està digitalitzat.
Un capbreu és el document on els vassalls d'un senyoriu declaren davant de notari tots els béns que tenen i les càrregues que hi porten: casa per casa, peça per peça, amb qui afronta i què paga. Després de la destrucció dels llibres parroquials el 1936, els capbreus constitueixen una font essencial per estudiar el poblament i la propietat, tot i que no equivalen a un cens complet.
De la senyoria de Foix i de Torrelles se'n conserven onze, tots a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. El primer és de 1536, de Lluís de Peguera, davant el notari Joan Llopis. El de 1579-1580, de Guerau de Peguera, es titula Original capbreu de la vila de Torrelles y terme y castell de nostra senyora de Foix y terme de Sacabechs, el fa el notari Antoni Martí i té 170 folis en pergamí. Després en vénen de 1625-1629, de 1700 (326 folis, amb índex), de 1732-1735, de 1757-1758 i de 1770-1794.
L’activitat del notari del primer capbreu també està documentada en altres escriptures. Sis anys abans, el 14 de setembre de 1530, el mateix Joan Llopis rebia a Torrelles una definició entre dos pagesos, amb la clàusula Actum est hoc in villa de Torrellis, termini castri de Fuxo. D'aquell notari se'n conserven 35 volums, de 1510 a 1553, al mateix arxiu.
Cap dels onze no està digitalitzat. Del fons sencer on són, que té 945 unitats, tampoc no n'hi ha cap. La consulta requereix accedir presencialment al fons.
Altres actes permeten resseguir l’exercici dels drets senyorials. El 1591 Lluís de Peguera ferma la venda d'una peça de terra a Fontpregona que fa Antoni Ferrer, del mas de les Torres, i el 1620 Guerau de Peguera la de vint jornals al mateix lloc que venen els germans Ferrer de les Torres de Dalt. El març de 1593 es dona llicència per beneir la campana de la capella de Nostra Senyora del Roser al castell de Torrelles, que hi surt descrita com a "aleshores recentment obrada al pati"; el 26 de maig de 1693 el visitador hi autoritza obrir una porta per fer-hi una sagristia. I el 1603 el vicari general dona llicència per dir-hi missa a petició de don Lluís de Peguera.
El terme també creix. Santes Creus havia reunit entre el 1203 i el 1230 les quadres d'Albareda, Dosrius, Daques i Mussarra, i al primer quart del segle XVII les ven totes quatre al senyor del castell de Torrelles. Fort i Cogul en dona les raons: els plets amb aquell senyor, el poc que rendien i el diner de la venda.
1623
La ferma de senyoria del pergamí de 1623La firma del senyor
El 1623, a Torrelles, la família Morgades va vendre una peça de terra. Al peu de l'acte, amb una altra lletra i en català enmig del llatí, hi ha la ferma de senyoria, la firma del senyor: «Jo, Don Garau de Peguera...». Segons una primera lectura, signa en nom seu i de la seva mare, i es reserva els seus drets.
Al dors hi ha un número antic, el 15: vol dir que el pergamí va formar part d'un arxiu ordenat. De quin, no ho sabem.
El 29 de novembre de 1623, al lloc de Torrelles, del terme del castell de Santa Maria de Foix, Joan Morgades, pagès, i Àngela, muller seva, amb Joan Morgades fill i Margarida, muller d'aquest, venen a Pere Morgades, pagès, per trenta lliures, una peça de terra al lloc dit la Serra de Coll Beix, part d'una peça més gran de quatre jornals. El notari és Antoni Martí, de Vilafranca del Penedès. El document és un pergamí que avui és en mans particulars i que l'entitat va fotografiar l'11 de setembre de 2026.
Al peu de l'acte, amb una lletra diferent i en català enmig de tot el llatí, hi ha la ferma de senyoria:
Jo, Don Garau de Peguera, S[enyo]r del terme de Foix y vila de Torrellas, ferme la sobredita venda per raó de senyoria, tant en mon nom propi com també ab pro[cura] de la mia senyora y mare dona Joana de Peguera; lo dret a mi y als meus en tot y per tot sempre salvos.
La ferma no és aïllada. El 1620 el mateix Guerau ja fermava una venda del terme amb procura de la seva mare, dona Joana, i el 1591 ho feia Lluís de Peguera, sempre al peu del mateix pergamí i no per un acte a part. El pergamí de 1623 n'és un exemple més.
La firma no és un tràmit. Diu qui és, diu en nom de qui firma, i es reserva el dret amb la fórmula que tanca la línia: lo dret a mi y als meus en tot y per tot sempre salvos.
La lectura és una primera lectura i no l'ha revisada cap paleògraf. El preu i el nom del comprador són dins del cos de l'acte i encara no s'han llegit.
Hi ha un detall que val per tota la investigació. Al dors, en català, hi diu una pessa de terra... en lo lloch de Torrelles de Foix, i hi ha una numeració d'arxiu antiga: Nº 15. Vol dir que el pergamí va formar part d'un arxiu ordenat i numerat. De quin era, no ho sabem.
El notari sí que se sap on és. Antoni Martí té 66 volums de protocols, de 1575 a 1651, al fons del districte notarial de Vilafranca de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. La matriu d'aquesta venda hi ha de ser, i amb ella el preu, el comprador i totes les altres vendes del terme d'aquells anys.
1669 a 1699
El poble porta el seu senyor a judiciEl plet de la caça i la pesca
El senyor, Garau de Peguera, deia que només ell podia caçar i pescar al terme, i que ho podia prohibir. Ja el 1669 un tribunal havia donat la raó als Peguera contra el poble, i el 1698 el poble hi va tornar: volia poder caçar i pescar lliurement, menys en temps de cria.
El 1699 el tribunal va donar la raó al senyor, i el poble va recórrer. Tot depenia de dues paraules llatines del títol de venda de 1388. Com va acabar, no ho sabem.
El conflicte no comença quan crèiem. El 14 de juny de 1669, la Reial Audiència ja havia donat una provisió de manutenció a favor de Guerau de Peguera contra la universitat de la vila de Torrelles de Foix i Secabecs, confirmada després en suplicació davant el senador Francesc de Portell.
Trenta anys després, la vila hi torna. El 10 d'octubre de 1698 la universitat introdueix la causa. El 24 d'octubre, don Garau de Peguera sosté que, com a senyor amb tota jurisdicció, se l'ha de mantenir en la possessió de fer crides que vedin caçar i pescar a tot el terme i a la riera, "desdel Pelach de las Dous, fins al Pelach de Joan Font". El 9 de desembre la universitat demana el contrari: la llibertat de caçar per tot el terme i de pescar per tota la riera, tota mena de caça i de peix, menys en temps de cria.
El 14 de juliol de 1699 el senador Josep Moret dicta a favor del baró, i ho fonamenta dient que de diverses crides publicades al terme consta que la prohibició existia des de feia més de vuitanta anys. El 28 de juliol, els advocats de la vila signen l'al·legació impresa i recorren.
Tot el plet es juga en la interpretació de dues paraules del títol de 1388, venationibus et piscationibus. Peguera sostenia que li donaven el dret exclusiu de caçar i pescar a tot el terme per sempre; la vila, que les regalies no es cedeixen si no es diuen expressament. I al paràgraf 27 de la seva rèplica, la vila desmunta la xifra de la part contrària: de tots els penyoraments que Peguera deia haver fet, només se'n van provar dos.
El 1744, quaranta-cinc anys més tard, els advocats de Barcelona encara citaven el cas de Torrelles com a doctrina establerta sobre si un senyor pot prohibir la caça i la pesca als seus vassalls. El cas de Torrelles va tenir, per tant, projecció en la doctrina jurídica.
El resultat de l’apel·lació resta pendent: l’imprès consultat és una al·legació de part i no conté la sentència.
1711
El marquesat de Foix i la Guerra de SuccessióMarquesos de Foix, en plena guerra
A la Guerra de Successió, els Peguera van fer costat a l'arxiduc Carles d'Àustria, i el 3 de gener de 1711 l'arxiduc va fer Guerau de Peguera i de Berardo marquès de Foix. Dels seus fills, Antoni va defensar Barcelona el 1706, Lluís va morir lluitant i Josep Francesc va defensar Barcelona el 1714 i en va sortir ferit.
Felip V no va reconèixer el títol: a Guerau li van confiscar els béns i li van cremar el títol. Mig segle després, en un plet de 1764 i en un testament de 1767, els seus descendents es fan dir barons de Rocafort, no marquesos de Foix.
De 1563 a 1713 els Peguera van a les Corts del Principat com a señores de Torrelles y de Foix. Hi consta Guerau de Peguera i de Ferrer a les Corts de Montsó de 1563, el seu fill el 1599, i el fill d'aquest el 1626, aquest com a protector del Braç Militar. A les mateixes Corts de 1626 hi ha el germà, Lluís de Peguera i de Llaudes, cavaller de Santiago i mestre de camp.
El 3 de gener de 1711, Guerau de Peguera i de Berardo, senyor de Torrelles i de Foix, obté el títol de marquès de Foix de Carles III d'Àustria, l'arxiduc. La concessió s’inscriu en la vinculació de la família amb la causa austriacista.
El seu fill Antoni de Peguera i d'Aimeric (1682-1707) va ser membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats el 1700, va conspirar el 1704, va fugir a Viena, va gestionar i signar el pacte de Gènova de 1705, va ser el primer coronel del regiment de les Guàrdies Catalanes i va defensar Barcelona al setge del 1706. Va morir a València el 1707. Un altre fill, Lluís de Peguera i d'Aimeric, va ser patge del rei arxiduc, que li va donar el comtat de Peguera el 1708, i va morir lluitant. La localització de la seva mort és incerta: unes fonts diuen Gurb, a Osona, i altres Gurp de la Conca, al Pallars Jussà. Està enterrat a Santa Maria de Foix. El 1767 el seu nebot Ramon encara l'anomena «Compte de Paguera», i li funda un aniversari, cada 2 de maig, a la capella del castell de Torrelles.
El tercer, Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric, segon marquès de Foix i baró de Montnegre, va defensar Barcelona el 1714 i en va sortir ferit. Testa el 17 de setembre de 1746.
Felip V no va reconèixer els títols de l'arxiduc. A Guerau li van confiscar els béns i li van cremar el títol. Segons Albert Parellada, detingut el 1715, va morir pres a Pamplona, i el seu nét Ramon en va traslladar les restes a Foix. Després no hem trobat cap document on la família es faci dir marquesos de Foix. Al plet de 1764 per la baronia de Rocafort, el seu procurador anomena Ramon i Gertrudis de Peguera «Barones de Rocafort». I al seu testament de 1767, Ramon es diu «Baró de Rocafort y Señor de Torrellas de Foix».
De la data del títol n'hi havia tres damunt la taula: 1706, 1710 i 1711. Tres de les quatre fonts van a parar al mateix lloc, que és Armand de Fluvià, i la data que dona amb el document a la mà és el 3 de gener de 1711. S’adopta aquesta data per la referència documental identificada, deixant constància de les variants bibliogràfiques.
1726
El conflicte pel dret de sepulturaQui es podia enterrar a l'església
El 1722, el rector Diego Hortiz es va voler fer una tomba dins l'església de Santa Maria de Foix. Els Peguera s'hi van oposar. A Barcelona van donar la raó al rector, però el 1726 un tribunal de Tarragona va donar la raó als Peguera: allà només es podia enterrar qui fos de la seva família, i el rector havia d'arrencar les rajoles de colors de la seva tomba.
El plet copia enterraments del 1608 al 1659, d'uns llibres de la parròquia que es van cremar el 1936.
El 3 d'agost de 1722, el rector Diego Hortiz es va voler fer sepultura per a ell i per als seus successors dins l'església de Santa Maria de Foix. Els Peguera s'hi van oposar. L'ordinari de Barcelona va donar la raó al rector el 3 d'octubre de 1722, i el 16 de desembre de 1726 la Cúria Metropolitana de Tarragona ho va revocar en apel·lació.
Les parts són dona Maria i don Josep de Peguera i Aymerich, mare i fill, Dominos et Barones Castri et Loci nuncupati Torrelles de Foix. La resolució de l’apel·lació els és favorable. La sentència mana que a l'església de Santa Maria de Foix cap eclesiàstic ni secular que no sigui de la família dels barons de Foix no hi sigui enterrat, i ordena al rector que arrenqui del paviment les rajoles de colors que marcaven la seva tomba i deixi el terra tal com estava el 3 d'agost de 1722.
El mateix plet descriu com era la tomba dels senyors: un sepulcre gran al paviment, amb les armes de la família i una cripta excavada a sota. Quaranta anys després encara es feia servir: el 1767 Ramon de Peguera, fill de Josep, demana al testament ser enterrat a Santa Maria de Foix, «en lo Vas de mos Pares, y Antecessors».
El valor de l’imprès també rau en els documents que incorpora. Les parts hi van aportar testimonis procedents de l’arxiu parroquial. Aquell arxiu va cremar el 1936. A dins hi ha partides d'enterrament de 1608 a 1659 amb noms de gent del poble, tretes d'uns llibres que ja no existeixen. Encara no s'han transcrit.
Aquells són també els anys en què es fa obra a la casa del castell. El 1720 i el 1723, Maria d'Aimeric, ja vídua del primer marquès, mort pres a Pamplona, demana llicència d'obres al Reial Patrimoni.
1742 a 1848
Patrimoni, rendes i endeutament familiarDeutes, plets i gallines
El 1742, Ramon de Peguera es va casar amb la filla del baró de Rocafort de Queralt, i després d'un plet el títol va acabar passant als Peguera. Per això la muntanya del Baró del terme es diu així.
Ramon va morir a Barcelona el 15 de juliol de 1767. Al testament demanava ser enterrat a Santa Maria de Foix, amb els seus pares, i que el seu fill hi fes un cambril per a la Mare de Déu.
Després van venir els deutes i més plets. Per justificar que les rendes valien poc, la família va al·legar que les gallines amb què el terme la pagava eren de mala qualitat. I el 1827 es van gastar 400 lliures a arreglar l'arxiu familiar: llavors, doncs, existia.
El 1742, Ramon de Peguera i de Berart es casa amb Gertrudis d'Armengol i de Despujol, filla del baró de Rocafort de Queralt. El títol no hi entra aquell any: el pare de Gertrudis és baró fins que mor, el 1764, i llavors l'oncle d'ella, Manuel d'Armengol, en disputa la successió. El plet va del 1764 al 1766, i la baronia acaba passant a Gertrudis i, amb ella, als Peguera. La baronia no és del terme, ve de la Conca de Barberà, però és el títol amb què els senyors de Torrelles surten anomenats tot el segle XIX, i és per això que la muntanya del Baró del terme es diu així.
El 1764, els regidors i la universitat de Torrelles porten Ramon de Peguera als tribunals per la jurisdicció del terme. El plet és un volum sencer, en castellà, llatí i català. És la peça que ha d'explicar què reclamava el poble, i encara no s'ha llegit.
Ramon testa a Barcelona el 21 de juny de 1767, malalt al llit, i mor el 15 de juliol, a les cases de la família a la Rambla i el carrer de la Canuda. El testament posa condicions dures: desheretava el descendent que es fes eclesiàstic o que no conservés el cognom i les armes. Deixa tres mil misses, cinquanta de les quals a l'església de Torrelles, i encarrega a l'hereu que faci un cambril a l'església de Foix, si ell no l'ha pogut fer. La seva vídua Gertrudis administra els béns i capbreva al terme entre 1770 i 1794.
Durant la generació de Ramon-Lluís de Peguera i d’Armengol, la documentació mostra un procés d’endeutament familiar. El 3 de novembre de 1779 pren un censal de 3.000 lliures dels Amat, la família de la seva muller, i mil més cinc dies després. Amb la guerra del Francès no en van poder pagar les pensions, els Amat els van portar als tribunals i el plet va durar vint-i-dos anys, del 1826 al 1848. Ramon-Lluís testa el 4 de novembre de 1813 i va ser declarat incapaç el 1819.
Els comptes conservats permeten aproximar-se a la situació patrimonial. Cap al 1827 tenia rendes de 10.724 lliures i obligacions de 7.494: en quedaven 3.230. Aquell any s'hi van gastar 1.953 lliures en censals, 522 en pensions vitalícies, 3.000 a reedificar edificis ruïnosos, 2.000 en plets i 400 lliures a rehabilitar l'arxiu familiar.
La despesa de 400 lliures constitueix una referència rellevant per a la història de l’arxiu. El 1827 l'arxiu dels Peguera existia i s'hi gastaven diners. La localització d’aquest fons podria aportar documentació de diversos segles sobre el terme de Foix.
Quan van haver de justificar per què les rendes valien tan poc, els Peguera van al·legar la mala qualitat de les gallines que els pagaven de cens, que deien que només es podien cotitzar a quatre pessetes la peça. Al segle XIX el terme encara pagava el senyor amb gallines.
El castell del poble el van enrunar cap al 1835. De la casa senyorial dels Peguera només en queda un mur i algunes restes esparses al soterrani.
1874 a 1881
El llegat de Maria Manuela i la dispersió de l’arxiuL'última Peguera i el seu llegat
El 1881 va morir, soltera i sense fills, Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, la darrera de la família. Segons Albert Parellada, un testament del 1874 deixava al poble la capella del Roser i els terrenys dits els Navegants. La resta va anar a les monges saleses de Barcelona. Alguns textos diuen «salesianes», però són un altre orde.
On van anar a parar els papers de la família, encara no se sap. S'ha escrit a les saleses i a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, que encara no han respost.
El 1874 hi ha un testament amb què el patrimoni del terme, la capella del Roser i els terrenys coneguts pels Navegants, passa al poble. El 1881 mor Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo (1821-1881), baronessa de Rocafort de Queralt, soltera i sense descendència. S'extingeix el llinatge, i tot el que queda va a les monges saleses de Barcelona.
Ho explicava ja Josep Castellanos el 1893, de tornada d'una estada al poble: la família es va extingir amb la darrera baronessa, "que fundà lo convent de las Salesas, al qual deixà tot son patrimoni", i que "fou enterrada en l'iglesia-santuari de Foix". La notícia coincideix amb altres referències bibliogràfiques citades en aquesta investigació.
La identificació de la comunitat beneficiària
Les saleses són les monges de l'Orde de la Visitació de Santa Maria, fundat el 1610 per sant Francesc de Sales i Joana Francesca de Chantal. Les salesianes són les Filles de Maria Auxiliadora, de la família de Don Bosco. Són dos ordes diferents, i tot indica que el llegat va anar al primer.
La discrepància es pot resseguir en la transmissió del text. La Gran Enciclopèdia Catalana el porta ella mateixa: a l'article del llinatge Peguera diu "les religioses saleses de Barcelona", i a l'article del municipi, per la mateixa mort i el mateix any, diu "salesianes".
D'aquell article en va sortir, el 1991, una làmina cal·ligràfica emmarcada que l'entitat guarda, signada "J. Vilalta 91". Segueix el text de l'enciclopèdia gairebé paraula per paraula, amb el "fadrina vella" inclòs, i s'hi endú el "salesianes". De la làmina va passar al web de l'Ajuntament, fet que n’ha ampliat la difusió.
La distinció entre les dues comunitats és rellevant per orientar la cerca de l’arxiu patrimonial. La mateixa làmina diu que el castell està "documentat el 1.607", una possible lectura errònia de 1067 que cal contrastar amb el text de referència.
El llegat i les vies de recerca arxivística
Cap document que tinguem no diu quina casa de les saleses va rebre el llegat. La relació amb el convent de les saleses del passeig de Sant Joan és una hipòtesi per comprovar.
La recerca no ha pogut establir la localització ni l’abast de l’arxiu de la comunitat. No hi ha fitxa de fons ni a Arxius en Línia ni a PARES, però aquesta absència no permet concloure que el fons no es conservi. El 24 de setembre de 2026 s’ha escrit a la comunitat i a l’Arxiu Diocesà de Barcelona per saber si conserven documentació del llegat; encara no han respost.
Per estudiar l’abast del llegat, caldria localitzar quatre conjunts documentals: el testament de Maria Manuela, que ha de ser en un protocol notarial de Barcelona; els títols de propietat de les finques del terme, que són l'única manera de saber què eren exactament els Navegants, les Planes de Foix, l'Albareda i el Clapí Peralta abans del 1890; l'arxiu patrimonial dels Peguera, aquell de les 400 lliures del 1827; i els comptes de la comunitat dels anys del llegat, per veure-hi l'entrada del patrimoni de Torrelles.
Avui
Qüestions pendents de recerca
Aquesta investigació ha pogut posar data i signatura a bona part de vuit-cents anys de senyoria. El que no ha pogut és respondre la pregunta que la va començar.
- On és l'arxiu patrimonial dels Peguera. El 1827 existia i s'hi gastaven 400 lliures. El 1881 el patrimoni va a les saleses. El 24 de setembre de 2026 s’ha escrit a la comunitat i a l’Arxiu Diocesà de Barcelona; encara no han respost.
- El testament de Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que ha de ser en un protocol notarial de Barcelona. Parellada el data el 1874.
- El nom del destinatari de la carta reial de 1448, que demana paleografia i una imatge millor.
- Els quatre pergamins digitalitzats disponibles, de 1332, 1380, 1398 i 1484, sense transcriure. El de 1484 és prioritari perquè documenta la presència del matrimoni Peguera al terme.
- La matriu de la venda de 1623, entre els 66 volums d'Antoni Martí de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Amb ella, el preu i el nom del comprador.
- La sentència de l'apel·lació de 1699, i la provisió de manutenció del 14 de juny de 1669 als registres de la Reial Audiència.
- Les partides d'enterrament de 1608 a 1659 que el plet de la sepultura copia, d'uns llibres parroquials que van cremar el 1936.
- Si el sepulcre dels barons i la cripta encara són sota el paviment del santuari, i si es va tocar res a la restauració del 1982-1988.
- La sentència arbitral del segle XV sobre el castell i terme de Foix, a l'Arxiu Comarcal de la Segarra,
ACSG220-52-T2-446. Una unitat documental simple, sense més descripció. - La data exacta de la venda de les quatre quadres de Santes Creus al senyor de Torrelles, i davant de quin notari es va fer.
- Gurb o Gurp: on va morir Lluís de Peguera i d'Aimeric, i si el 2 de maig, el dia del seu aniversari, és el dia que va morir.
- El cambril que Ramon de Peguera va encarregar el 1767: si el seu fill el va fer, i on van enterrar Ramon.
Arxius i fons per consultar
Les referències següents orienten la consulta als arxius i a la comunitat religiosa vinculats a la recerca.
- Arxiu Comarcal de l'Alt PenedèsUn dels principals conjunts documentals de la senyoria.
ACAP20-2041, "Capbreus solts", sèrie "Senyoria de Foix i de Torrelles - Peguera", onze unitats de 1536 a 1820, cap digitalitzada.ACAP20-17, Comunitat de Preveres, amb els pergamins de 1332, 1398 i 1484.ACAP20-2062, els nou pergamins de l'Ajuntament de Torrelles.ACAP20-25, districte notarial, amb els 66 volums d'Antoni Martí. - Arxiu Nacional de Catalunya
ANC1-59-T-351, la concessió del marquesat de Foix, 3 de gener de 1711.ANC1-167-T-7598, el plet del poble contra Ramon de Peguera, 1764.ANC1-1087-T-4749, el pergamí datat al castell de Torrelles el 1380.ANC1-989-T-405, Lluís de Peguera a Torrelles, 1534. - Arxiu de la Corona d'AragóCartes Reials, Alfons IV [V], núm. 1848, la carta de 1448. Reial Audiència, Plets civils
1632i5355. Reial Patrimoni, BGRP, Processos,1720 núm. 3 Bfi1723 núm. 8 An, les obres de la casa del castell. Cancelleria, registre 1784, folis 182v-185, la sentència dels mollons de 1381. - Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries
AMCE560-81, fons Família Negre Pastell, que conté l'arxiu dels Armengol, barons de Rocafort. Publicat al catàleg el novembre de 2025: és material acabat de descriure. - Arxiu Comarcal de la Segarra
ACSG220-52-T2-446, Cort del Veguer i del Batlle de Cervera, segle XV: "Sentència arbitral sobre el castell i terme de Foix". - Biblioteca de CatalunyaL'al·legació impresa de 1699, exemplar núm. 4573, i el pergamí del testament de Guillem de Cervelló de 1262, pergamí 524.
- Arxiu Diocesà de BarcelonaPer si l'arxiu de les saleses hi és dipositat. S'hi ha escrit el 24 de setembre de 2026; encara no han respost.
- Monestir de la Visitació, Can MarcetBarcelona, on és avui la comunitat de les saleses. S'hi ha escrit el 24 de setembre de 2026 per saber si conserva documentació del llegat de 1881; encara no ha respost.
El que encara no sabem
La recerca ha posat data i lloc a bona part de vuit-cents anys de senyoria, però la pregunta que la va fer començar encara no té resposta. I no és l'única:
- On és l'arxiu de la família Peguera. El 1827 existia, i el 1881 el patrimoni va passar a les monges saleses.
- Com va acabar el plet de la caça i la pesca. La sentència de l'apel·lació del 1699 no s'ha trobat.
- Si el sepulcre dels senyors i la seva cripta encara són sota el paviment del santuari.
- On va morir Lluís de Peguera i d'Aimeric: a Gurb, a Osona, o a Gurp de la Conca, al Pallars Jussà.
Fonts documentals i bibliografia
- Gran Enciclopèdia Catalana, articles Torrelles de Foix, Peguera (llinatge), Guerau de Peguera i de Berardo i Antoni de Peguera i d'Aimeric
- Catalunya Romànica, article Santa Maria de Foix
- Pere Català i Roca (dir.), Els castells catalans, volum III, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1971
- Eufemià Fort i Cogul, El senyoriu de Santes Creus, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972
- Josep M. Casas Homs, "Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix", Santes Creus 28 (1968), pàgines 431-439
- A. Selva, "L'enterrament dels Tarragona", Santes Creus 13 (1961), pàgines 111-113
- Francisco José Morales Roca, Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713), Ediciones Hidalguía, Madrid, 1983
- Salvador-J. Rovira i Gómez, "Notes d'arxiu sobre els Armengol, barons de Rocafort de Queralt", Aplec de Treballs 24 (2006), pàgines 109-116
- Manuel Güell i Junkert, Els Peguera i la baronia de Rocafort a principis del segle XIX
- Albert Parellada, Els Peguera i el 1714, Del Penedès 30 (2014)
- Josep Castellanos, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1893
- Allegacio en dret a favor de la universitat de la vila de Torrellas de Foix y Secabechs, Barcelona, 1699. Biblioteca de Catalunya, núm. 4573
- Addicio al discurs en dret, 1699. Memòria Digital de Catalunya, allegacions 120006
- Sentència de la Cúria Metropolitana de Tarragona, 16 de desembre de 1726. Memòria Digital de Catalunya, allegacions 126088
- Al·legació de 1744 del plet dels senyors de Llinars. Memòria Digital de Catalunya, allegacions 102342
- Testament de Guillem de Cervelló, 1262. Biblioteca de Catalunya, pergamí 524
- Definició atorgada a Torrelles de Foix el 14 de setembre de 1530. Biblioteca de Catalunya, Memòria Digital de Catalunya, pergamiBC 78540
- Arxiu de la Corona d'Aragó, Reial Cancelleria, Cartes Reials, Alfons IV [V], núm. 1848
- Arxiu de la Corona d'Aragó, Reial Audiència, Plets civils 1632
- Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, fons ACAP20-2041, ACAP20-17, ACAP20-2062 i ACAP20-25
- Arxiu Nacional de Catalunya, fons Armand de Fluvià, Sentmenat, Desvalls i Rocabruna
- Ajuntament de Sant Celoni, La Batllòria cap a l'any 1500 (3). El casal dels Gualba
- Pergamí de la venda del 29 de novembre de 1623, en mans particulars. Fotografiat per Amics de Foix l'11 de setembre de 2026
- Arxiu Comarcal d'Osona, fons de l'Hospital de la Santa Creu de Vic, ACOS80-23-T2-1243 (documents 5, 6 i 7), ACOS80-23-T2-1245 (documents 1 i 4) i ACOS80-23-T2-2006 (el testament de Ramon de Peguera de 1767). Digitalitzats per l'arxiu el setembre de 2026
Aquesta és la lectura essencial. La investigació sencera té 83 citacions, 24 referències i els documents per comprovar-ho tot.
Investigació d'Amics de Foix, arxiu històric de Torrelles de Foix. Les referències permeten consultar les fonts i resseguir les interpretacions. Comuniqueu-nos qualsevol correcció o aportació documental.