Investigació
Les mines de plom
A la riera de Pontons, dins el terme de Pontons, es van explotar plom i minerals de zinc. Dos relats del segle XIX descriuen les mines i una cavitat amb restes humanes, anomenada les Calaveres. Els documents de 1934 i els inventaris actuals permeten contrastar-ne els noms i la situació. Queden per resoldre la correspondència entre concessions, la datació dels tancaments i l’estat de la cavitat.
Al terme de Pontons, a prop del límit amb Torrelles, hi va haver mines de plom i de zinc. Aquesta és la història de com s'han tornat a situar, i d'un avenc ple d'ossos que encara dona nom a una d'elles: la mina de les Calaveres.
1870–2026 12 referències 39 citacions
Índex de la investigació
00 · Abans de res
Això és terme de PontonsUnes mines del terme de Pontons
Primer, un aclariment: aquest és un arxiu de Torrelles, però les mines no són al terme de Torrelles. Són al de Pontons, poc abans del límit.
Si en parlem aquí és per tres raons. Els dos excursionistes que les van descriure hi van arribar des de Torrelles, riera amunt. La carretera que hi passava pel costat és la de Pontons a Torrelles de Foix. I la denúncia que va portar a l'ordre de tancar-ne les boques parla d'aquesta mateixa carretera.
Convé dir-ho des del principi, perquè és un arxiu de Torrelles i les mines no són al terme: són al de Pontons, poc abans del límit.
Hi són igualment perquè els dos relats excursionistes estudiats hi arriben des de Torrelles i riera amunt, perquè la carretera que les vorejava és la de Pontons a Torrelles de Foix, i perquè la denúncia que va motivar l’ordre de tancament parla d'aquesta carretera que comunica els dos pobles. La recerca s’ha de posar en relació amb la documentació i els estudis de Pontons.
Les etapes documentades
- 1870La mina Esperanza
La fitxa patrimonial recull la sol·licitud de José Cirera.
- 1885–1889Dos testimonis
Gomis descriu cinc mines; Castellanos situa el sector entre dues ermites.
- 1927–1934Concessions i tancament
Sol·licitud de canvi de titular i caducitat; ordre de tancar pous i galeries.
- 2013–2026Inventaris recents
Topografies espeleològiques i fitxes del patrimoni conservat.
01 · 1885
Cinc mines i un nom de poble per a la galenaCinc mines abandonades
El desembre de 1885, l'escriptor Cels Gomis va pujar al poble i ho va apuntar tot. Un quart d'hora més amunt del Mas de la Riera, va visitar cinc mines de plom i de calamina (minerals de zinc). Totes estaven abandonades.
Gomis també va apuntar com deia la gent d'aquí a la galena, el mineral de plom que en treien: barnís. La paraula ve de lluny: un índex de documents copiat al segle XVIII ja parla de treure «vernís» i plom de la mina de Pontons.
Cels Gomis i Mestre (1841–1915), escriptor i folklorista, vinculat professionalment a obres d’enginyeria, puja al poble el desembre de 1885 i ho apunta tot: les pedres, les cançons, les supersticions i el que li diu la gent pel camí. El relat es publica el 1888. Entre Torrelles i Pontons, un quart d'hora més amunt del Mas de la Riera i als dos costats de la riera, hi troba mines de plom i de calamina. En visita cinc.
- La Esperanza
La principal
Havia defraudat els accionistes. Encara s'hi veien, en complet estat d'abandó, el forn de calcinació, el de reverber i les dependències.
- Abundante
Vora esquerra
Una de les dues que Gomis anomena al marge esquerre de la riera.
- Esperanza
Vora esquerra
Amb el mateix nom que la principal, però sense l'article: així consta.
- Dues més
Sense nom
Gomis diu que en va visitar cinc i només n'anomena tres. Les altres dues no tenen nom a l'article.
Del que en treien en dona mides. El sulfur de plom (la galena) venia en betes d'un a quatre travessos de dit, amb algun ronyó d'un pam, i deien que se n'havien trobat bossades de quatre-cents quintars i més. La calamina, nom tradicional de minerals oxidats de zinc, entre els quals hi ha carbonats, en betes de trenta a cinquanta centímetres. També hi sortia blenda, òxid de ferro i, a la vora dreta, galena arsenical.
I recull la paraula que fa servir la gent d'aquí per a la galena: barnís. L’ús del mateix mot per Castellanos, juntament amb les referències de lloc, ajuda a relacionar els dos relats.
I aquella paraula ve de lluny. L'índex del cartulari de Pontons, copiat al segle XVIII, hi té una entrada que diu: "Una Executoria del Senyor Intendent de Cathalunya pera traurer Vernis, y Plom de la Mina de Pontons". Vernís és el mateix barnís, i vol dir que el monestir tenia documentació sobre l’extracció de plom a Pontons anterior al relat de Gomis, i que el monestir de Santes Creus en guardava el paper. El volum no va arribar a copiar el document: la columna de pàgina és en blanc. Vegeu La ratlla de ponent.
Gomis també descriu el cessament de les explotacions que va visitar: van ser explotades per diferents particulars i societats, i tots van acabar abandonant-les. El relat de Gomis les presenta abandonades el 1885; les restes descrites mostren que no havien desaparegut.
02 · 1885
«Las Calaveras»Una cova plena d'ossos
A Gomis li van explicar que, obrint una galeria de la mina La Esperanza, els miners havien topat amb una cova. Ell assegura que hi va entrar, en part arrossegant-se de panxa. El fons de l'avenc era ple d'ossos humans, fets malbé pels mateixos miners. Ja li deien «Las Calaveras».
Era un lloc d'enterrament, o algú hi havia llençat les seves víctimes? Gomis va escriure que ja no es podria saber: els esquelets estaven esmicolats. Que fossin prehistòrics, com s'ha dit després, no ho demostra cap anàlisi arqueològica coneguda.
El mateix article descriu una troballa de restes humanes a l’interior d’una mina. Li ho explica Salvador Morgades, àlies Serarols, antic encarregat de la mina La Esperanza: obrint una de les galeries transversals, els miners van topar amb una gran cova.
Gomis afirma que hi va entrar personalment. En els fragments següents se’n modernitza l’ortografia; la reproducció permet consultar el text original.
Jo he volgut veure-ho per mi mateix i, a pesar de que s'ha de caminar alguna distància arrossegant-se sobre el ventre, em faig guiar cap a l'esmentada cova, anomenada avui Las Calaveras.
La descriu com una cavitat natural d'uns cinc a sis metres d'altura per tres i mig de diàmetre, amb les parets cobertes de concrecions calcàries, «una de les quals imita bastant bé una carassa d'home». I el fons:
El fons d'aquesta cova, o, millor dit, d'aquest avenc, està ple d'ossos humans fets malbé pels mateixos miners.
L'avenc estava tapat per dalt (l'única entrada que havia tingut abans que la mina hi entrés de costat) per roques que sembla que hi havien caigut per casualitat. Gomis es pregunta si «Las Calaveras» era una sepultura on enterraven gent o un lloc on alguna mà criminal havia llençat els cossos de les seves víctimes. I contesta:
Vet aquí un problema que hauria pogut resoldre's al descobrir-se l'avenc, examinant la posició dels esquelets, però que avui és de tot punt irresoluble, ja que aquells han sigut tots esmicolats.
El testimoni situa l’accés a l’avenc per una galeria de La Esperanza el desembre de 1885. No permet establir-ne l’estat actual ni identificar-lo amb les coves del Batlle Vell, d’en Bram o del Pany. Tampoc no permet datar les restes humanes: la qualificació de «prehistòriques» que apareix en relats posteriors no es fonamenta en una anàlisi arqueològica coneguda.
03 · 19 d'agost de 1889
Dues ermites per trobar-lesEntre dues ermites
L'agost de 1889 hi passa un altre excursionista, Josep Castellanos. Surt de Torrelles de matinada, dalt d'un ase, i puja riera amunt comptant els minuts. Deu minuts després del Mas de la Riera, passa per sobre de les mines.
I sense voler-ho deixa escrites dues pistes que encara existeixen: a l'altra banda de la riera, penjada a la cinglera, l'ermita de Sant Joan de Pontons, i a mà dreta, les ruïnes de la de Sant Salvador. Aquestes dues ermites han servit per buscar on eren les mines.
Gairebé quatre anys després, l'agost de 1889, hi passa Josep Castellanos. Surt de Torrelles a dos quarts de quatre del matí amb l’hereu de Can Fanas; Castellanos explica que viatja en un ase i que es mareja, i puja la riera per la vora esquerra. Va comptant els minuts: als vint, el camí que puja a l'antiga església parroquial; als vint-i-cinc, les Dous, «un grup de quatre cases»; als trenta i als trenta-set, dues palanques de fusta per travessar la riera; cap als cinquanta-cinc, el molí del Mas de la Riera.
I abans d'arribar-hi descriu el lloc: «A abdós costats de la riera s'alsan enlayradas cingleras formadas d'inmensos blochs calcaris horisontals. La riera, en lo fondo del barranch, salta de roca en roca, y reb á cada pas lo tribut de fonts y torrents.» La descripció és compatible amb els materials del Muschelkalk identificats en aquest sector, però el relat excursionista no és un estudi geològic.
Als cinquanta-cinc minuts arriba al molí del Mas de la Riera i, dos minuts després, a la «grandiosa casa del Mas de la Riera». La masia es conserva i ajuda a reconèixer l’itinerari.
Deu minuts després del Mas de la Riera hi passa per sobre, i dona els dos punts de referència que ho canvien tot:
Als 10 minuts passárem per sobre de las minas de plom, calamina y barnís, ovirantse á sobre del camí, á la vorera oposada, á uns 200 metres de desnivell, penjada sobre la riera en la cinglera, la románica y emblanquinada ermita de Sant Joan de Pontons; y á sobre del camí á má dreta ovirárem la enderrocada ex-ermita de Sant Salvador, també románica y sobre la cinglera, á uns 100 metres de desnivell sobre del camí.
El vocabulari i les referències geogràfiques concorden amb el sector miner descrit per Gomis. I, sense proposar-s'ho, deixa escrites dues referències que encara existeixen. Són aquestes:
Les dues fotografies són de 2012 i les publica Angela Llop amb llicència lliure. Val la pena mirar-les amb el text del 1889 a la mà: permeten reconèixer els dos edificis i contrastar les referències del relat. No reprodueixen el punt de vista exacte del camí de 1889.
04 · 1927
Una societat anglesa amb domicili a LondresUna societat anglesa
Del 1889 al 1927 només hi ha notícies de segona mà. Parlen d'una societat anglesa que hi va treballar, però no coincideixen en les dates.
El 15 de novembre de 1927, Pau Lluís Weell va demanar posar al seu nom tres mines de Pontons: «Mascota», «Mascota 2a» i «Teresa». Deia que les havia comprades a aquella societat, amb seu a Londres. Però a finals d'any les concessions van caducar per un deute del cànon, una taxa, i les mines van quedar abandonades sense tancar-ne els pous.
Per al període entre 1889 i 1927 tenim notícies secundàries que no coincideixen del tot sobre l’activitat minera. També es conserva una imatge de la riera: el metge i fotògraf Josep Salvany hi va passar el 1913 amb una càmera estereoscòpica de plaques de vidre.
El grup espeleològic que hi treballava el 2013 situa l’activitat de la societat anglesa el 1912, l’aturada l’agost de 1914 i la liquidació el 1918. Les fitxes patrimonials, en canvi, situen l’inici de l’explotació anglesa durant la Primera Guerra Mundial. La discrepància s’ha de resoldre amb la documentació empresarial; la providència de 1934 no dona les dates de constitució o liquidació.
El diari oficial sí que documenta la sol·licitud de canvi de titularitat i la caducitat de les concessions.
El 15 de novembre de 1927, Pau Lluís Weell, amb domicili a Barcelona, Hotel Continental, va sol·licitar que s'inscriguessin al seu nom les mines «Mascota», «Mascota 2a» i «Teresa», del terme de Pontons. Deia que les havia comprades a la The Pontons (Spain) Zinc Lead Mines Limited, societat anglesa amb domicili a Londres.
Els tres noms de concessió no coincideixen amb els de Gomis. Encara no s’ha establert quina concessió correspon a cada boca; la diferència de noms no prova, per si sola, un canvi de registre de les mateixes mines. El document sí que acredita la relació de les concessions amb una societat domiciliada a Londres.
La inscripció sol·licitada no va impedir que les concessions caduquessin a finals del mateix 1927 per dèbit del cànon de superfície, i van quedar abandonades sense complir el que mana l'article 56 del Reglament de Policia Minera, que és el que obliga a tancar els pous.
05 · 27 de febrer de 1934
«Boques de mines que serveixen d'alberg»L'ordre de tancar les boques
El 1934, l'Alcaldia de Pontons va denunciar que al costat de la carretera de Pontons a Torrelles de Foix hi havia boques de mines obertes, on es refugiava gent, i que a la gent li feia angúnia passar-hi.
El Districte Miner de Barcelona va donar trenta dies a Pau Lluís Weell, el que el 1927 havia demanat les mines, per tancar bé els pous i les galeries. Si no ho feia, ho faria l'Administració a càrrec seu. Però l'ordre no demostra que les boques es tanquessin de debò.
Set anys després, l'Alcaldia de Pontons va denunciar el que tothom veia des de la carretera:
Vista la denúncia que formula l'Alcaldia de Pontons, que en aquell terme municipal, i al costat de la carretera que va de Pontons a Torrelles de Foix, hi ha boques de mines que serveixen d'alberg a ganduls i gent de mal viure, i que repugna a la gent de passar per la carretera esmentada.
El Districte Miner de Barcelona va resoldre que Pau Lluís Weell complís l'article 56, «tancant i voltant sòlidament els pous i galeries abandonades», i li va donar trenta dies. Si no ho feia, les obres les faria l'Administració a càrrec seu, amb una penyora de dues-centes cinquanta pessetes.
La providència documenta una denúncia municipal sobre boques accessibles i utilitzades com a refugi, i una ordre de tancar-les. Les expressions despectives de la denúncia pertanyen al document i no descriuen de manera neutral les persones que s’hi allotjaven. L’ordre no acredita que les obres s’executessin ni permet datar els tapiats conservats.
06 · 2026
Com s'han situat: les dues ermites encara hi sónDues ermites sobre el mapa
Les dues ermites de Castellanos encara hi són, i es poden posar sobre un mapa. Buscant el punt de la riera més proper a cada una, i comparant els desnivells amb els que ell donava, surt un tram de riera d'uns tres-cents metres, amb els dos vessants. Les indicacions de dreta i esquerra del seu relat també hi encaixen.
És una hipòtesi feta sobre el mapa, sense anar-hi: indica on buscar, no on és cada mina.
A més de la referència temporal de Gomis («un quart d’hora més amunt del Mas de la Riera»), les dues ermites que Castellanos dona com a referència es poden posar sobre un mapa, i un mapa d’elevacions permet comparar els desnivells aproximats que descriu.
Les dues ermites
- 700 m
Sant Joan de Pontons
Avui Sant Joan de la Muntanya. 41,408003 N / 1,524991 E. Al seu voltant, el topònim «Roques de Sant Joan»: la cinglera que Castellanos descriu.
- 660 m
Sant Salvador de Pontons
41,412609 N / 1,532615 E. Amb les «Roques de Sant Salvador» al costat.
El punt de la riera més proper a cada una
Projectades sobre la geometria de la riera de Pontons, els punts més propers a les dues ermites queden a uns cent vint-i-cinc metres l’un de l’altre. La proximitat dels dos punts ajuda a proposar un sector de cerca, però la projecció més propera no equival al punt des d’on un caminant veu una ermita. Caldria reconstruir el camí i comprovar-ne la visibilitat.
| Ermita | Punt de riera | Altitud | Desnivell estimat | El que deia Castellanos |
|---|---|---|---|---|
| Sant Joan | 41,409099 / 1,530381 | 537 m | 163 m | «uns 200 metres» |
| Sant Salvador | 41,410218 / 1,530171 | 532 m | 128 m | «uns 100 metres sobre del camí» |
Els valors són del mateix ordre de magnitud que els de Castellanos. Tanmateix, el model d’elevacions té una precisió limitada i el punt comparat és la riera, mentre que l’excursionista parla del camí. No se’n pot deduir un percentatge d’error precís.
Una comprovació d’orientació
Castellanos diu tres coses comprovables: que puja per la vora esquerra, que Sant Joan és a la vorera oposada i que Sant Salvador és a mà dreta. La riera de Pontons baixa del nord-oest cap al sud-est, per tant, pujar riera amunt en aquest tram implica avançar cap al nord-oest. Si «vora esquerra» s’entén en sentit hidrogràfic, correspon al costat nord-est.
Caminant cap al nord-oest per la vora nord-est, la seva mà dreta apunta cap al nord-est: i Sant Salvador és a llevant de la riera. La vorera oposada és la de ponent: i Sant Joan és a ponent. Les orientacions són compatibles amb el sector proposat. És un indici addicional, no una localització exacta.
El resultat: el tram de riera al voltant de 41,4096 N / 1,5303 E, a 531–537 metres d'altitud. En nombres rodons, de 41,4085 a 41,4110 de latitud sobre la longitud 1,530: un sector d’uns tres-cents metres de nord a sud, amb els dos vessants. Terme de Pontons.
La hipòtesi s’ha contrastat amb fitxes i fotografies del Mapa de Patrimoni Cultural. No s’ha fet una comprovació pròpia de camp.
07 · La comprovació
Les mines inventariades: quina és cadascunaLa mina de les Calaveres
L'inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona té fitxades tres mines a la zona i el pont de les Mines. El punt calculat amb les ermites cau a seixanta-tres metres d'una de les boques.
Una fitxa lliga tota la història: la mina Esperanza, demanada el 1870, avui es coneix com a mina de les Calaveres. El nom de l'avenc ple d'ossos ha passat a la mina i encara hi és. Les seves dues boques estan tapiades, però no se sap si és el tancament manat el 1934.
El Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona inclou tres fitxes de mines en aquest sector. Són del municipi de Pontons, la més antiga és del novembre de 2024 i l'última revisió és del maig de 2026. Les tres són de mines. I n'hi ha una quarta que és d'un pont.
Un mateix sector, mines diferents
- 1Mines de Pontons
- 2Pont de les Mines
- 3Mines de les Calaveres
- 4Mina de les roques del pany
| Element | Fitxa | Coordenades | Del punt calculat | Què hi ha |
|---|---|---|---|---|
| Mines de Pontons, a les roques de Sant Joan | 08168-164 | 41,40904 / 1,53040 | 63 m | boca sota una balma; la fitxa discrepa sobre la conservació de la porta |
| Pont de les Mines | 08168-165 | 41,40988 / 1,53033 | 31 m | el pont de la carretera sobre la riera |
| Mines de les Calaveres | 08168-79 | 41,40764 / 1,53263 | 292 m | dues boques a peu de carretera, tapiades |
| Mina de les roques del pany | 08168-173 | 41,40501 / 1,53757 | 793 m | boca en arc de mig punt, coberta de vegetació |
El punt que surt de projectar les dues ermites de Castellanos sobre la riera cau a seixanta-tres metres d'una boca de mina inventariada i a trenta-un metres d'un pont que es diu el pont de les Mines. La proximitat dona suport a la hipòtesi de sector, però el conjunt s'estén uns vuit-cents metres de llera avall, de la boca de sota la balma fins a la mina de les roques del pany.
El nom ha sobreviscut cent quaranta-un anys
La fitxa de les Calaveres porta una observació de dues línies que lliga tot l'article:
El 27 d'agost de 1870 es va presentar la sol·licitud de possessió de José Cirera de la mina de plom i calamina denominada Esperanza tot i que actualment es coneix com a mina de les Calaveres.
I els espeleòlegs que hi van entrar el 2013, sense citar Gomis, n'expliquen el perquè amb les mateixes paraules que ell:
El nom li ve donat pel fet que a finals del segle XIX es van localitzar unes suposades «calaveres d'homes prehistòrics» quan els miners van topar amb un buit natural dins de la mina.
- 1870
Sol·licitud sobre la mina Esperanza
El 27 d'agost, José Cirera demana la possessió d'una mina de plom i calamina anomenada Esperanza.
- 1885
Gomis hi troba La Esperanza
La principal de les cinc. L'antic encarregat li explica que obrint una galeria transversal van topar amb un avenc ple d'ossos, «anomenat avui Las Calaveras».
- 2013
L'Esperança, topografiada
Un grup espeleològic hi aixeca 1.414 metres de galeries i recull la mateixa història de les calaveres al seu avanç de recerca.
- 2024
La fitxa ho deixa escrit
La mina Esperanza de 1870 «actualment es coneix com a mina de les Calaveres».
El nom que els miners van posar a un avenc ple d'ossos el segle XIX ha passat a la mina i encara hi és. La coincidència entre Esperanza i les Calaveres és una pista sòlida per situar la cavitat descrita per Gomis dins d’aquella explotació. La seva conservació i posició exacta encara s’han de comprovar.
Uns tancaments encara sense data
La investigació es preguntava si l'ordre de tapar les boques es va complir. La fitxa ho descriu així:
Dues boques obertes al talús de la muntanya d'arc rebaixat construït amb maons col·locats a mode de sardinell d'aproximadament 5 m d'alçada per 3 m d'amplada. Totes dues estan tapiades amb maons plans i arrebossat amb ciment tot i que presenten obertures posteriors d'actes vandàlics que permeten veure el túnel d'accés i d'extracció obert a la roca.
Cal dir-ho amb precisió: això no demostra que el tapiat sigui el de 1934. Podria ser posterior, i ningú no ha datat el morter. La fitxa documenta uns tancaments, però no els vincula a aquella ordre. No se’n pot calcular l’antiguitat ni donar per provat el compliment de la providència de 1934.
Les altres dues boques
Les altres dues boques són fora de la carretera. Les fitxes recullen que hi havia portes o elements de protecció, però les descripcions no són del tot coherents amb les observacions posteriors. La de sota la balma, a les roques de Sant Joan, es descriu com una obertura reforçada amb pedra i argamassa amb una galeria excavada a la roca sense cap puntal.
Aquesta i la de les roques del pany van estar tancades amb una porta metàl·lica i un panell informatiu per fer-hi un espai de conservació del patrimoni geològic i un refugi de ratpenats protegits. Els espeleòlegs daten la reixa cap al 2013 i l'atribueixen als Agents Rurals. La revisió de la fitxa del 22 de maig de 2026 diu que han desaparegut tant la porta com el panell.
Dos quilòmetres i mig de galeries
El novembre de 2013 un grup espeleològic va publicar un avanç dels treballs que hi estava fent. Hi havien entrat buscant coves i s'hi van trobar mines.
- 1.414 m
Mina Esperança
Les Calaveres. Trenta-un metres de desnivell negatiu. És la més gran i, diuen, probablement la primera que es va explotar.
- 860 m
Mina núm. 2 de la Riera de Pontons
No en saben el nom. La correspondència amb les fitxes patrimonials resta per comprovar.
- 320 m
Mina núm. 1 de la Riera de Pontons
L'única de les quatre que puja: set metres i escaig de desnivell positiu.
- 40 m
Mina Esperança II
Un tros de l'Esperança que ha quedat separat de la resta per un enfonsament de la volta.
Dos mil sis-cents trenta-quatre metres de galeries topografiades, i encara en queden dues cales d'una desena de metres per aixecar. L’avanç es refereix a boques que es comuniquen interiorment i descriu tres mines i un sector separat per un enfonsament. Sense les topografies completes, no podem afirmar que totes formin un sol conjunt comunicat. No s’ha localitzat el resultat complet dels treballs; els seus autors poden aportar informació sobre la cavitat dels ossos.
El pont
I hi ha el pont, que és un altre testimoni de l’activitat del sector, conservada en el nom de pont de les Mines.
Té una dada que importa per a l'apartat següent: el van destruir durant la Guerra Civil i el van reconstruir a la dècada de 1940. O sigui que cal comprovar si la imatge aèria de febrer de 1946 mostra el pont reconstruït, obres o un pas provisional. La datació genèrica «dècada de 1940» no resol aquesta qüestió.
08 · Avui
Què se'n veu des de l'aireEl lloc vist des de l'aire
Una fotografia aèria de 1946 ensenya com era el lloc: els dos vessants eren feixes de conreu, amb la carretera i la riera a la vista. Avui el bosc n'amaga bona part. Per això la foto antiga és millor que la d'avui per buscar-hi el que encara no s'ha trobat: els munts de runa, les plataformes i els camins de les mines.
Queda casar els noms. N'hi ha de 1885, de 1927 i d'avui, i només un lligam és segur: l'Esperanza és la mina de les Calaveres.
Amb les boques localitzades, la fotografia aèria deixa de servir per buscar-les i passa a servir per a una altra cosa: veure com era el lloc. La cobertura més antiga utilitzada és la de 1946; el fotograma de la Sèrie A que cobreix el sector és del 23 de febrer.
La diferència no és petita. El 1946 els dos vessants eren feixes de conreu, obertes i llaurades, amb la carretera i el llit de la riera a la vista i el bosc reduït a clapes. El 2025 la coberta forestal és més contínua i amaga bona part dels marges i de les possibles restes d’obra.
Això té una conseqüència directa: la fotografia de 1946 és millor que la d'avui per buscar-hi escombreres, plataformes i camins de mina, que és el que continua sense estar localitzat. Les boques ja les tenim; el que hi havia al voltant, no.
I hi ha un detall per mirar-s'hi de prop. El pont de les Mines el van destruir a la guerra i el van refer als anys quaranta. Un fotograma del febrer de 1946 cobreix aquest sector. Cal contrastar-lo amb el mosaic i amb documents de l’obra per establir si el pont ja estava reconstruït; la resolució pot limitar la lectura.
I el que hi ha sota el bosc
El model del terreny derivat del LiDAR representa el relleu després de filtrar els punts classificats com a vegetació i edificis. S'hi veuen les feixes de la solana, els camins, el llit encaixat de la riera i, a llevant, la línia de cingleres que Castellanos descrivia.
Cal dir què no ensenya. A dos metres de resolució no s'hi pot identificar una boca de mina: les que hi ha en aquesta investigació venen de les fitxes de patrimoni, no del LiDAR. El que fa el LiDAR és una altra cosa i també serveix: ajudar a reconèixer terrasses i traçats que es poden comparar amb els de 1946.
Tres i tres i tres
La base mineralògica Mindat descriu a Pontons tres mines abandonades (Mina Este, Mina Noroeste i Mina Noreste) explotades «durant les primeres dècades del segle XX» per minerals supergènics, sobretot calamines, en calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior. La descripció és compatible amb els minerals i el paisatge dels relats històrics; no resol la correspondència entre noms de mines.
I ara el problema és un altre. Hi ha tres noms de Gomis del 1885 (La Esperanza, Abundante, Esperanza), tres concessions del 1927 (Mascota, Mascota 2a, Teresa), tres noms de Mindat, tres fitxes de patrimoni i quatre topografies. Només n'hi ha un parell de lligats amb seguretat: Esperanza és les Calaveres. Casar la resta és feina d'expedient miner, i és el que queda.
Què queda per fer
S’han identificat diverses boques inventariades, però encara cal relacionar-les amb les concessions històriques i comprovar què es conserva del conjunt.
- Trobar el grup que va topografiar l'Esperança el 2013. Tenen 1.414 metres de galeries aixecades i no s’ha localitzat la publicació completa dels seus resultats. Poden ajudar a precisar la posició i la conservació de la cavitat descrita per Gomis.
- Llegir l'article de 1990. «Les mines de plom-zinc de Pontons. Estudi sobre l'antiga explotació i actuals reserves mineres», a El 3 de Nou núm. 32, novembre de 1990, pàgines 10 a 17. Vuit pàgines sobre aquestes mines, encara pendents de consulta. Les fitxes en donen dos autors diferents, J. Palau en dues i Ignasi Lizano March en una, i això també s'ha de resoldre.
- L'Arxiu Municipal de Pontons, que és d'on surt la sol·licitud de José Cirera del 27 d'agost de 1870 i que les tres fitxes citen com a bibliografia.
- L'expedient miner. Al Districte Miner de Barcelona hi ha d'haver l'expedient de la providència de 1934 i els de les concessions Mascota, Mascota 2a i Teresa, sol·licitades per Pau Lluís Weell el 15 de novembre de 1927. I, més enrere, les del segle XIX: La Esperanza, Abundante i Esperanza. És el paper que casaria tots aquests noms.
- La societat anglesa. The Pontons (Spain) Zinc Lead Mines Limited, que segons el grup espeleològic es va constituir el 1912 i es va liquidar el 1918, dates que les fitxes de patrimoni contradiuen, havia d'estar registrada a Londres. Les societats britàniques dissoltes deixen expedient, i les memòries anuals o els expedients, si es conserven, podrien contenir plànols de les galeries.
- El document de 1297. Les fitxes diuen que Jaume II va concedir l'explotació del mineral al monestir de Santes Creus, i que el document el tenen els propietaris de la mina. Aquest arxiu ja té documentades les compres de Santes Creus al terme el 1203, el 1226 i el 1230: si el document existeix, allarga aquell fil set-cents anys enrere. No se n’ha localitzat una edició per contrastar-lo.
El que aquesta investigació no diu
- No ha entrat a cap mina. Tot el que se'n diu per dins ve de les fitxes de patrimoni i del que van publicar els espeleòlegs el 2013.
- No demostra que el tapiat de les Calaveres sigui el de 1934. Demostra que el que es va manar fer és el que hi ha fet, que no és el mateix.
- No sap què va passar entre el 1889 i el 1912, ni quan les mines van canviar de nom o de titular.
- No ha casat els noms. Tres concessions de 1927, tres noms de 1885, tres de Mindat, tres fitxes i quatre topografies, i un sol lligam segur.
- No sap de qui eren els ossos de «Las Calaveras», i és probable que no se sàpiga mai: els van esmicolar el segle XIX. El que sí que sabem ara és que el nom ha sobreviscut: la mina encara es diu així.
El que encara no sabem
Les boques ja estan localitzades, però encara queden preguntes obertes. Per exemple:
- Quina mina és cada una. Els noms de 1885, les concessions de 1927 i les boques d'avui encara no s'han pogut lligar, llevat de l'Esperanza, que és la de les Calaveres.
- Si l'avenc dels ossos encara es conserva, i on és exactament dins la mina.
- Si les boques tapiades que es veuen avui són el tancament que es va manar el 1934.
- De qui eren els ossos de «Las Calaveras». És probable que no se sàpiga mai, perquè ja al segle XIX estaven esmicolats.
Fonts documentals i bibliografia
- Cels Gomis i Mestre, Impressions de una excursió á Sant Martí Sarroca, Torrellas y Pontons. Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana, any 1888, tom X, pàgines 266 a 281.
- Josep Castellanos, Excursions per lo Penadès. Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana, any 1890, pàgines 165 a 187 i 242 a 249. L'excursió és de l'agost de 1889.
- Districte Miner de Barcelona, providència del 27 de febrer de 1934. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 58, pàgines 1920 i 1921.
- Ortofoto Territorial i Mapa d'Ombres 2 m. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, CC BY 4.0.
- Fototeca Digital del CNIG, per a la identificació del fotograma del vol Americà Sèrie A que cobreix el tram.
- Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, municipi de Pontons: fitxes 08168-79 (Mines de les Calaveres), 08168-164 (Mines de Pontons), 08168-165 (Pont de les Mines) i 08168-173 (Mina de les roques del pany). Núria Cabañas, Web Cultura SCP; revisió de la 08168-164 per María del Agua Cortés Elía, OPC. Contingut i fotografies CC BY 4.0.
- Avanç dels treballs realitzats a les mines de Pontons (Alt Penedès). Blog Cavitats de Catalunya, novembre de 2013, amb nota afegida el 27 de desembre de 2013.
- Mines de galena al Alt Penedès, Pontons. Blog rejondo, 28 de novembre de 2016: una visita a l'interior, amb els ratpenats i la galena encara visible a les vetes.
- Fitxa de Pontons a Mindat, per a la geologia i els noms moderns de les mines.
- Fotografies de les dues ermites i del Mas de la Riera: Angela Llop, 2012. Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.0.
- A la riera de Pontons, Josep Salvany i Blanch, 1913. Biblioteca de Catalunya, fons Salvany, SaP_090_03. Domini públic.
- Gran Enciclopèdia Catalana, article Torrelles de Foix, per al Triàsic mitjà i el Muschelkalk del terme.
Aquesta és la lectura essencial. La investigació sencera té 39 citacions, 12 referències i els documents per comprovar-ho tot.
Investigació d'Amics de Foix, arxiu històric de Torrelles de Foix. Les referències permeten consultar les fonts i resseguir les interpretacions. Comuniqueu-nos qualsevol correcció o aportació documental.